Amb aquesta vinyeta es pot plantejar una activitat de frases inacabades. Es recomana que aquesta activitat, un cop acabada, no sigui recollida pel professorat a fi de facilitar que l'alumnat pugui escriure tranquil·lament sense estar pendent del què diran els altres. Tot i així, en acabar l'activitat el professor pot preguntar si algú vol llegir alguna frase i si hi ha més d'una persona que participa es pot establir un intercanvi d'opinions sense caure en fer judicis de valor.
Es tracte de posar l'alumne en situació de reflexió per afavorir la interiorització de sentiments, valoracions...
Les últimes quatre preguntes es posaran en comú i s'analitzaran per ajudar a conceptualitzar els continguts i els objectius que ens hem proposat: coneixer-nos millor ajuda a conèixer als altres.
Podem començar per "llegir" la imatge amb la pregunta: Què ens diu el dibuix? Es pot respondre en petit grup i després posar-ho en comú.
Un cop compartit el significat del text visual es pot realitzar l'exercici de frases inacabades que haguem preparat.
Un altre exercici pot consistir en imaginar-nos qui són els personatges i què els hi passa per treballar possibles motius de conflicte i possibles solucions. Dos persones/nens de diferent país, dos nens/es de diferent classe, etc.
Aquesta vinyeta porta molta informació i comentar-la pot donar molt de si.
Lectura de la imatge
Pot ajudar el tenir un suport gràfic amb el concepte al mig i a una banda col·loquem les avantatges i les limitacions i a l'altra, els conceptes similars i els conceptes oposats o en conflicte. A la part superior o inferior s'hi pot posar els exemples.
Acabat l'exercici és convenient que cada grup de participants l'exposi a la resta de companys.
Palestina-Irak. ¿No hay nadie que pueda gritar: "¡Basta!"?, Roberta Fisk
Imagineu-vos que sou l'home de la vinyeta que parla:
(es pot dividir la classe en quatre grups)
En acabar l'exercici és convenient exposar-ho a la classe i parlar de les possibles contradiccions. Pot ajudar representar-ho en un mural.
En aquest escrit es recullen diferents punts de vista de professionals del còmic sobre la problemàtica que ha desencadenat la publicació de les caricatures de Mahoma.
Treball en grup:
La libertad de expresión entraña responsabilidades para todas las personas y entidades. Amnistía internacional
¿De dónde saca Occidente su arrogancia?.
Especialistas debaten en Sevilla sobre los límites a la libertad de expresión
Tenir dos articles sobre la mateixa notícia ens pot facilitar el treball sobre els mitjans de comunicació que permetrà avançar en la formació d'una actitud més analítica.
Pot ser interessant fer grups per treballar de diferent manera i poder comparar i analitzar els resultats dels diferents treball. Uns grups treballaran amb una de les dugues notícies i d'altres grups treballaran amb les dugues notícies alhora.
Primer cal posar en comú els esdeveniments succeïts amb anterioritat i que donen motiu a la notícia que van a llegir, és a dir, situar la notícia que es proposa treballar partint del que l'alumnat sap. En aquesta activitat és interessant fer-los reflexionar sobre la font o fonts de la seva informació.
Després d'una primera lectura de la notícia, es proposa que escriguin dues frases explicant l'impacte que els hi ha causat i la idea general que els ha transmès.
Tot seguit passaran a elaborar un escrit seguint la fitxa d'anàlisi per, finalment, exposar el treball realitzat a la resta de companys i, com hem dit, comparar-los i analitzar els diferents matisos.
Conocimiento diálogo e información: medidas contra la islamofóbia. Canalsolidario.org
La defensa del Islam en el espacio laico. Webislam
Les caricatures han esdevingut símbols i banderes a defensar com la llibertat d'expressió o el respecte a la fe. Com s'hi ha arribat? Cal analitzar de quina manera hi contribueixen els mitjans de comunicació, com la simplificació del fets, la tria de la imatge o de la paraula a transmetre, el sensacionalisme dels titulars o de les imatges, l'oportunisme, etc. afavoreix el anar construint un enemic únic i un clima de por on tothom es sent víctima.
La por és una mala aliada de la raó. És necessària l'educació en mitjans de comunicació perquè l'alumnat pugui ser crític, reflexiu, vegi més enllà del que se l'hi mostra i no generalitzi tot el que se li mostra.
L'afer de les caricatures de Mahoma ha desencadenat un seguit de notícies que han anat cobrint els mitjans de comunicació. Hem vist com, un mateix fet, és notícia a nivell global, per exemple el fet que un ministre italià mostrés la samarreta amb dibuixos de Mahoma davant les càmeres de televisió.
Què en sabem sobre aquesta notícia? D'on surt la informació que tenim? Què en pensem? La notícia us ha aportat informació? quina? Us ha aportat opinió? quina?
Tenir més informació sobre la notícia pot canviar la opinió que es té sobre el fet?
Busquem més informació i anotem el que ens ha aportat a nivell de fets, conceptes, dubtes...
Amb els buscadors de internet es pot aconseguir anar donant resposta als dubtes o interrogants que tota notícia genera. L'apartat de Titulars ajudar en aquesta tasca i tot seguit facilitem algunes adreces: Europa Press - 8-02-2006, 20minutos-14-02-2006, Rebelión-20-02-2006, Enciclopèdia lliure
Imagineu que sou periodistes i elaboreu una notícia sobre el ministre Roberto Calderoli tenint present els interrogant i qüestions als que ha de donar resposta una notícia.
Quin tipus de notícia heu elaborat? I quina funció penseu que ha de tenir dins de la societat?
Creieu que és fàcil manipular una notícia? Heu fet de periodistes, anoteu alguna estratègia que faciliti orientar la informació cap a un interès determinat i després llegiu l'apartat "com reconèixer els estratagemes de la manipulació" per completar el vostre llistat.
Decidir què és notícia és opinar?
La lectura del document "Què és i què no és notícia?" escrit pel periodista Xavier Obach us pot ajudar a respondre.
Fer de periodistes ajuda a conèixer els diferents medis i a tenir una actitud crítica. No deixeu passar l'oportunitat de treballar notícies dins del centre escolar, al barri, la ciutat, etc. per aprendre a descobrir el llenguatge: codis i convencions; el contingut: missatge i valors i les intencions: productors i consumidors.
Eines per a l'anàlisi del discurs periodístic
La Federación Internacional de Periodistas denuncia racismo en la cobertura del Islam
Les caricatures han esdevingut símbols i banderes a defensar com la llibertat d'expressió o el respecte a la fe. Com s'hi ha arribat? Cal analitzar de quina manera hi contribueixen els mitjans de comunicació, com la simplificació del fets, la tria de la imatge o de la paraula a transmetre, el sensacionalisme dels titulars o de les imatges, l'oportunisme, etc. afavoreix el anar construint un enemic únic i un clima de por on tothom es sent víctima.
La por és una mala aliada de la raó. És necessària l'educació en mitjans de comunicació perquè l'alumnat pugui ser crític, reflexiu, vegi més enllà del que se l'hi mostra i no generalitzi tot el que se li mostra.
En el web de TV de Catalunya "telenotícies migdia" es pot trobar el telenotícies migdia del dia 8 de febrer de 2006 en el calendari de cerca hi realitzar, en grups, les següents activitats:
Islam y mundo Árabe en la Escuela y Medios de Comunicación. Rafael Miralles és professor i actualment treballa impartint cursos d'Anàlisi de Mitjans de Comunicació a Alacant.
Informativos minados. La competencia entre televisiones obliga a las cadenas a emitir imágenes sin contrastar su autenticidad. Maricel Chavarría
Anatomía d'una notícia: aspectes lingüístics del telenotícies. Mavi Dolç; Elvira Terual, Universitat autònoma de Barcelona. Departament de Periodisme i de Ciències de la Educació.
Les caricatures han esdevingut símbols i banderes a defensar com la llibertat d'expressió o el respecte a la fe. Com s'hi ha arribat? Cal analitzar de quina manera hi contribueixen els mitjans de comunicació, com la simplificació del fets, la tria de la imatge o de la paraula a transmetre, el sensacionalisme dels titulars o de les imatges, l'oportunisme, etc. afavoreix el anar construint un enemic únic i un clima de por on tothom es sent víctima.
La por és una mala aliada de la raó. És necessària l'educació en mitjans de comunicació perquè l'alumnat pugui ser crític, reflexiu, vegi més enllà del que se l'hi mostra i no generalitzi tot el que se li mostra.
Llegint la notícia "Musulmans en els mitjans de comunicació, moltes tasques pendents" se'ns ratifica la necessitat de treballar amb els mitjans de comunicació i se'ns acut que l'entrevista pot ser una eina adequada per entendre el silenci que es denuncia i sobretot per modificar-lo.
Los moderados del Islam deben ser escuchados: Amina Teslima
Multiculturalisme i islamofòbia. Gemma Martín Muñoz
Islam y Mundo Árabe en la Escuela i Medios de Comunicación. Rafael Miralles
La demonización del Islam Daya Kishan Thussu es profesor de periodismo y comunicación internacional en la Universidad Coventry, Gran Bretaña.
Gema Martín participa mañana en el ciclo Alianza de Civilizaciones", organizado por la UGR