Deia Ivà que els humoristes som «funambulistes». Amb la polseguera informativa aixecada per la publicació de les vinyetes de Mahoma, el debat sobre els límits que ha de tenir l'humorista s'ha reobert.

José Luis Martín és el creador de la sèrie ¡Dios mío!, d'El Jueves, que té el Déu cristià com a protagonista. «El cas de les vinyetes de Mahoma és preocupant perquè el discurs polític ha passat de donar suport al dret a la llibertat d'expressió a parlar dels límits que marca el respecte a les creences dels altres. La llibertat d'expressió es té o no es té» diu el dibuixant. «L'humorista ha de fer allò que creu. I si fa alguna cosa que ofèn, ha d'intentar explicar que no ha tractat d'ofendre ningú.»

Amb la sèrie ¡Dios mío! Martin va tenir problemes. «Abans que s'aprovés la Constitució vaig anar als jutjats per demandes d'organitzacions ultracatòliques.» Per Martin, el dibuixant d'humor ha de jugar amb els límits per, a vegades, creuar-los. «En una democràcia això pot representar un judici, el que no podem acceptar és que una opinió porti a una condemna de mort.»

El món de l'humor gràfic té un trist record de la intolerància. El 20 de setembre del 1977, una bomba d'un grup ultradetrà va atemptar contra la seu de la revista d'humor El Papus. En va morir el conserge.

Jap, que cada dia mostra la seva mirada a l'actualitat des de les pàgines d'El Punt, pensa que l'humorista gràfic té una manera diferent de mostrar la realitat. «Un articulista té l'obligació de ser coherent, als humoristes ens toca ser grotescs», explica. «Els límits de l'humor ens els hem de fixar nosaltres, ens els marca el nostre propi codi ètic. Jo no hagués fet mai les vinyetes de Mahoma perquè em sembla que fer bromes d'altres cultures, quan tenim tantes coses a dir de la nostra, no és correcte.»

Una obra que sí que va tenir problemes a França va ser ¡Jesús Bendito!, de Tronchet, que mostra Jesucrist «molt de la broma i un vividor que mai va rebutjar un got d'aigua [convertida en vi]». A l'Estat espanyol, l'ha tret Ediciones La Cúpula, sense que, com explica l'editor Josep Maria Berenguer, hi hagi hagut problemes. «Amb tot això de les caricatures de Mahoma el que intenten és acollonir la gent. El sector de l'humor no ha de tenir por i no ha de deixar que això talli la seva llibertat.»

Berenguer creu que l'humor fa tanta por als integristes perquè «és el llenguatge de la intel·ligència, el que més s'acosta a la realitat». L'editor pensa que la polèmica no és per Mahoma. «Un dibuix és tan sols un dibuix, el que passa és que hi ha qui s'aprofita dels sentiments de la gent. Les reserves de petroli es troben al rerefons d'aquest sarau.»

El tema, portada avui d'El Jueves, és, per Fer, un altre dels seus dibuixants, un acte de manipulació. «La polèmica surt després de molts mesos de ser publicat l'acudit per servir uns interessos.»

El dibuixant Fer fa aparèixer a Puticlub un mossèn «a l'estil de Don Camilo i que va fer gràcia a l'abat de Poblet». No té cap inconvenient a utilitzar referències religioses. «Diria que fins i tot Mahoma ha aparegut en les meves historietes. Cada Nadal en faig broma, de Jesucrist, tot i que intento ser respectuós amb els dogmes dels cristians.»