A continuació passarem a descriure la conjunció de partits polítics que es va desenvolupar en el marc dels comicis de 1999. Tot i que, a continuació es presta atenció a aquelles formacions que apareixen o desapareixen del sistema polític israelià, s'ha d'assenyalar la permanència d'altres formacions polítiques de les que ja es parla en apartats anteriors , Les formacions polítiques que romanen amb representació parlamentària a la 15ª Knesset són: Likud, els partits religiosos Shas, Partit Nacional Religiós i Yahadut Ha'Torah, Meretz, Yisrael Ba'aliya, Llista Àrab Unida i Hadash.
Un Israel En hebreu. Coalició creada en març de 1999, està encapçalada per Ehud Barak i integrada pels partits polítics: Partit Laborista, Gesher i Meimad (partit religiós moderat). Un Israel es presenta com una coalició progressista que preten atreure el vot de diferents sectors socials israelians: des dels progressistes d'esquerres fins a religiosos moderats o, simplement, aquells que creuen que la base de l'existència de l'Estat d'Israel és la tradició religiosa jueva, i que aquesta s'ha de complementar amb polítiques democràtiques.
Programa electoral de la plataforma Un Israel per a les eleccions de 1999.
Partit del Centre En Hebreu. L'origen d'aquest partit polític data de principis de l'any 1999. És un projecte polític fundat per tres exmembres del Likud: Amnon Lipkin-Shahak, Dan Meridor i Ronni Milo. Aquest partit està encapçalat pel ministre de defensa durant el govern Netanyahu, Itzak Mordejai, que va ser nomenat líder del recent creat partit polític en gener de 1999. Entre els membres del Partit del Centre es poden trobar antics membres de la Knesset de partits com Tsomet, Partit Laborista, Gesher o Meimad.
Respecte a les tendències ideològiques d'aquest partit polític si bé el seu nom indica una clara tendència cap al centre (qüestió que s'aguditza amb la incorporació al partits d'exmembres de diferents formacions polítiques), alguns experts consideren que el partit liderat per Mordejai continua tenint importants tendències dretanes.
Programa electoral del Partit del Centre
Ha-Ikhu ha-Leumi (Unitat Nacional) En hebreu: encapçalat per Ze'ev Begin (fill de Menahem Begin), exmembre del Likud, i líder del partit Herut. Unitat Nacional és una plataforma que agrupa als següents partits polítics: Moledet, Tekuma (partit de nova creació que defen els assentaments de colons en els territoris ocupats) i Herut (partit polític que havia format part de la plataforma del Likud).
Unitat Nacional és una plataforma de recent creació (es va crear al març de 1999), nacionalista, de tendències ultradretanes i contrari als acords d'Oslo, de Wye i d'Hebrón. Atenent a l'acord al que van arribar les tres formacions, l'objectiu d'aquestes és formar una força política que eviti la retirada dels assentaments de colons jueus de Judea, Samaria (Cisjordània) i els Alts del Golán. Així mateix es busca treballar en l'expansió dels assentaments jueus per tota la Terra d'Israel.
Programa electoral (Unió Nacional)
Yisrael Beiteinu (Israel és la nostra llar) En hebreu, rus i anglès: partit creat per Avigdor Lieberman, exmilitant del Likud. Yisrael Beiteinu es va sumar al panorama polític israelià en gener de 1999. Aquest partit es defineix com un partit de dretes, de tendències seculars i que té en els immigrants russos assentats a Israel el seu públic potencial. Amb l'aparició de Yisrael Beiteinu són ja dos els partits polítics que dirigieixen el seu missatge gairebé exclussivament als immigrants russos.
Am Ekhad (Una nació). Aquest partit és definit com de tendències socialistes, se'l considera relacionat amb el sindicat israelià Histradut.
Shinui En hebreu i anglès: Anteriorment, havia format part de la Plataforma Meretz, de tendències esquerranes i situat ideològicament a l'esquerra del Partit Laborista d'Israel.
Shinui s'autodefineix com a un partit liberal, democràtic i sionista. La seva principal prioritat és la defensa de la llibertat religiosa a Israel i la denúncia de la coerció religiosa portada a terme pels ultraortodoxos. Tot i això, al seu programa electoral es poden observar altres prioritats com són el procés de pau, la defensa de l'economia liberal, etc.
Assemblea Nacional Democràtica- Balad En anglès i àrab. Partit polític que aconsegueix en les eleccions parlamentàries de 1999 i, per primera vegada en la seva història, representació pròpia a la Knesset. Fins aquest moment, Balad era part d'una facció parlamentària juntament amb Hadash (Partit Comunista d'Israel). Balad es pot considerar com un partit polític que dirigeix el seu missatge bàsicament als àrabs que viuen a Israel. El líder d'aquest partit, Azmi Bishara, va presentar la seva candidatura al càrrec de Primer Ministre, encara que posteriorment va retirar-la i va demanar el vot per la coalició Un Israel encapçalada per Ehud Barak.
Gesher: que passa de ser un dels membres de la coalició del Likud en 1996 a ser un dels integrants de la coalició Un Israel (composta pel Partit Laborista, Gesher i Meimad).
Tercera Via: En la legislatura anterior, Tercera Via, partit creat bàsicament per defensar la permanència dels Alts del Golán sota control israelià, es va presentar com el més important dels partits de centre aconseguint 4 escons a la Knesset, però a les eleccions de 1999 aquest partit no va aconseguir els vots necessaris com per estar representat al legislatiu israelià. De 96.457 vots que va aconseguir Tercera Via en 1996 va passar a 26.290 en les eleccions de 1999.
Tsomet: Aquest partit va formar part de la plataforma conservadora encapçalada pel Likud a les eleccions de 1996. A les eleccions de 1999 es va presentar en solitari aconseguint només un 0.1% dels vots vàlids.
El lema sionista és actualment revisat i qüestionat pels nous historiadors israelians que desvelen l'existència d'un poble (els després anomenats palestins) que habitaven i habiten la terra que, en funció dels textos sagrats i segons el sionisme, pertany al poble jueu.
El sionisme que va aparèixer amb Hertz era un sionisme laic que va esperonar un model determinat d'implantació, el dels kibbutz i moshav, amb un caràcter socialista clar que també es va convertir en una de les atraccions del nou Estat israelià. Amb el temps i el naixement de noves generacions, les regles que s'observaven dins aquests sistemes d'organització social han estat contestades pels joves que, per exemple, es negaven a triar la seva formació en funció de les necessitats del kibbutz. Per altra banda, els partits ultraortodoxos i moviments ultranacionalistes, com Gush Emunim, han fet seva la retòrica comunitarista dels kibbutz, i s'han convertit d'aquesta manera en els nous protagonistes de la implantació jueva als territoris ocupats o el que ells anomenen com Eretz-Israel.
Hertz va establir 4 bases clares que havien de regir el que es va conèixer com a sionisme. En primer lloc, es partia de l'existència d'un poble jueu. En segon lloc, es plantejava el fet que el poble jueu no havia de ser assimilat per cap tipus de societat. En tercer lloc, s'assegurava que el poble jueu tenia dret a la terra promesa i, en darrer lloc, que la terra promesa a la qual aspiraven els jueus no tenia propietari. Sobre aquestes premisses es basarà el lema del sionisme: "Una terra sense poble per a un poble sense terra".
El sionisme va derivar en un nacionalisme jueu dirigit, majoritàriament, per la comunitat jueva ashkenazi que reclamava el dret a la terra promesa. Aquest sionisme no acceptava, en principi, l'existència d'una sobirania que no fos la sobirania estatal. I es dirigia cap als jueus, una població que es definia en funció de les seves pràctiques religioses. Però juntament amb aquesta postura ideològica es mantenia la negació de la identitat col·lectiva dels palestins, i s'impedia d'aquesta manera l'accés al dret a l'autodeterminació d'aquesta comunitat.
Les postures sobre el sionisme i el seu significat són múltiples. Segons Zeev Sternhell, professor de Ciències Polítiques en la Universitat Hebràica de Jerusalem, el sionisme en totes les seves vessants "es defineix en termes de cultura, història i religió". Segons aquest autor, comença a sorgir un nou sionisme més individualista i laic que avantposa els drets individuals sobre les tradicions i la història divines. Aquest nou sionisme, potser encara minoritari, apartat de la tendència conqueridora que ha caracteritzat bona part de la història israeliana, basada en una mística que conjugava terra i religió, introdueix el concepte de ciutadania deslligat de la retòrica i misticisme jueus, així com també introdueix conceptes com els d'humanisme, racionalisme i laïcisme. D'altra banda, Abraham Primor desvela una cara del sionisme com a moviment polític de masses i de caràcter pragmàtic. El sionisme està, a més, caracteritzat per un fet concret de la història del poble jueu, la Shoah (l'holocaust (http://www.yad-vashem.org.il/)). Un concepte que s'insereix en la memòria col·lectiva jueva i que, en funció d'algunes opinions, encara no s'ha superat.
Per altra banda, des del punt de vista dels palestins i segons Amnon Raz Krakotzin i Zvi Ben-Dor, el sionisme s'ha presentat com a laic, però aquest caràcter laic del sionisme obeeix al que els autors denominen una nacionalització de la religió i un nou model de messianisme que adopta conceptes laics europeus propis de la colonització europea. D'aquesta manera, el sionisme es presenta, segons aquests autors, com una ideologia nacional religiosa on la colonització i la política s'orienten cap a una concepció messiànica.
Durant anys, els partits religiosos ultraortodoxos s'han definit com a antisionistes. Els ultraortodoxos entenien el sionisme i, en concret, un Estat sionista, com l'expressió més clara de la negació dels valors religiosos que ells defenien i representaven. Els religiosos han defensat l'existència d'una nació (la jueva) sense Estat, amb una preeminència de la metafísica sobre les lleis bàsiques.
Agència Jueva (http://www.jafi.org.il) En anglès i hebreu
La biblioteca sionista (http://www.geocities.com/Vienna/6640/zion/) En anglès. L'objectiu d'aquest website és el de proveir dels textos fonamentals del sionisme, especialment aquells que daten del període anterior a la Primera Guerra Mundial. A més d'aquests textos fonamentals es poden trobar enllaços que complementen la informació ubicada a aquesta pàgina.
Yad Vasem (http://www.yad-vashem.org.il/) En anglès i hebreu. A aquesta pàgina web trobareu informació sobre l'holocaust i sobre l'impacte que aquest fet va tenir i encara té sobre la comunitat jueva. Al website de Yab Vasem podreu trobar entre altres apartats aquells dedicats a la memòria de les víctimes (jueves) del nazisme, informació exhaustiva sobre l'holocaust, recursos varis, un apartat dedicat a recursos educatius, etc.
El moviment de retorn a la fe és percebut des de molts sectors de pensament com una resposta de certs sectors socials davant la situació de transició econòmica i social que es viu. Aquesta transició implica un canvi (pèrdua, acceptació, rebuig) de valors i una pèrdua de la identitat que normalment s'associen al concepte d'occidentalització. La recuperació de la identitat, ja sigui fent referència a un passat gloriós, a un futur esperançador o a altres qüestions estan en la base dels fonamentalismes. En el cas israelià, el fenomen anomenat com a retorn a la fe és caracteritzat per Goyer i Dettamante "com una sort de reacció epidèrmica front a l'occidentalització i front a l'obertura de la societat israeliana als seus enemics de sempre".
Dins l'àmbit sefardita, aquesta actitud s'enquadra dintre del que s'anomena com a nascuts un altre cop, que implica el retrobament dels jueus sefardites amb l'ortodòxia. Segons Ehud Sprinzak, aquest moviment sefardita és important tant en àrees desenvolupades com als barris baixos i al camp. A més, aquest moviment es nodreix de la discriminació que ha patit durant dècades la comunitat sefardita per part dels ashkenazis. D'altra banda, aquest moviment també identifica un enemic: els àrabs. Dins l'àmbit askhenazi, els fonamentalisme també s'ha estès. Una de les expressions d'aquest fonamentalisme és el moviment Gush Emunim.
Només una cinquena part dels jueus que habiten Israel, ara per ara, practiquen de manera quotidiana els principis del judaisme. I es calcula que la meitat dels quatre milions de jueus que viuen a Israel observen algun principi jueu, sent la resta de la població seculars o no religiosos. Per a la majoria dels joves israelians, que han crescut protegits pel desenvolupament econòmic, la religió no té una importància capital a les seves vides. Però els ultra religiosos, gràcies a la seva importància política i social, s'han encarregat de donar la impressió que això no és així, relegant als sectors no religiosos de la societat israeliana a una espècie de gueto.
Mentre els sectors religiosos i ultrareligiosos controlen els tribunals rabínics (els matrimonis, els funerals i altres cerimònies) i pugnen per una major vinculació entre Estat i religió, els sectors no religiosos es troben, en certa manera, en mans d'un col·lectiu suprarepresentat políticament (gràcies a la participació de partits religiosos (LINK INTERN Sistema de partits/Partits polítics a Israel/Partits religiosos) en les coalicions governamentals de torn i amb molta influència en àmbits de decisió que afecten la vida quotidiana.. A la participació en el govern dels partits religiosos s'ha d'unir la politització dels rabins i el gir dels ultraortodoxos cap al nacionalisme més extremista, unint d'aquesta manera nació i religió (i en moltes ocasions tot això tenyit de messianisme, com és el cas de Gush Emunin).
Les Forces de Defensa d'Israel tenen com a objectiu més immediat la defensa de la seguretat, integritat i sobirania del país. Les seves actuacions es centren a "consolidar els acords de pau, garantir la seguretat global del marge occidental (Cisjordània) i de la franja de Gaza en coordinació amb l'Autoritat (Nacional) Palestina, lluitar contra el terrorisme, tant dins d'Israel com fora de les seves fronteres, i mantenir la seva capacitat de dissuasió per evitar l'esclat d'hostilitats".
Les Forces de Defensa d'Israel (FDI) estan compostes per un Exèrcit de terra ben
entrenat, de petites dimensions (respecte als exèrcits dels països veïns) i permanent; a
més, disposa d'una força aèria i d'una marina regulars. Totes tres branques estan
encapçalades per un comandament unificat al capdavant del que es troba el cap
d'Estat Major, que és nomenat pel Govern i el mandat del qual dura tres anys encara
que es pot estendre un any més. El cap de l'Estat així com comandament unificat estan
subordinats al Ministeri de Defensa en funció de la Llei bàsica sobre l'exèrcit.
| Exèrcit | 1975 | 1985 | 1995 |
|
Marina (milers de persones) |
4,5 | 9 | 6,5 |
| Aviació (milers de persones) |
19 | 28 | 32 |
| Exèrcit de terra (milers de persones) |
135 | 112 | 134 |
| Font: El Estado del Mundo 1997. | |||
Les FDI són un dels exèrcits més ben equipats del món i disposen d’un important arsenal bèl·lic, així com d’armes nuclears, tal com s’indica a continuació.
| Vehicles armats | Avions de combat | Embarcacions comandants | Míssils balístics | Armes nuclears | ||
| Israel | 177.500 | 9.548 o + | 518 o + | 19 | 360 o + | desconegut |
| Jordània | 94.650 | 1.919 | 73 | no | no | no |
| Líban |
51.765 | 890 o + | no | no | no | no |
| Síria |
425.000 | 6.000 o + | 511 | 18 | 300 o + | no |
| Font: Jane's Information Group Limited 1999 . | ||||||
D'altra banda, des de 1988 fins a 1997 s'observa un augment de la compra d'armaments per part d'Israel. Aquests armaments juntament amb la producció pròpia i amb l'arsenal nuclear fan de les forces armades israelianes unes de les més importants del món i justifica la seva existència per qüestions de defensa i seguretat nacional, que s'estén tant al plànol intern com a l'extern, i que s'avalen en el plànol extern per l'existència de les múltiples guerres en les que ha intervingut Israel des de la proclamació.
Es ressalta que el servei militar el desenvolupen obligatòriament tant dones com homes un cop han complert els 18 anys. Les excepcions es troben en aquelles persones que volen dedicar-se a l'estudi dels textos sagrats que estan exempts del servei militar.
A les minories nacionals, és a dir, musulmans, cristians, drusos i circacians no se'ls permet la realització del servei militar degut als seus llaços amb el potencial enemic àrab. A la seva vegada, les dones tampoc formen part de la primera línia de foc.
S'ha de ressaltar la importància que la ideologia ultraortodoxa té dins les FDI. De fet, partits com el PNR o Mafdal tenen cada cop més simpatitzants dins l'Exèrcit i, en concret, dins les unitats especialitzades. Així mateix, també s'han de ressaltar les simpaties que provoca el partit polític sefardita Shas entre els components de les forces armades israelianes. Aquesta dada és important perquè suposa un punt de pressió al procés de pau, ja que, en ocasions, els ultraortodoxos han amenaçat d'apel·lar els seus seguidors dins les FDI perquè no obeïssin les ordres d'abandonament dels territoris ocupats que s'havien de desocupar en compliment de les negociacions.
Kibbutz: colònia que servia d'assentament per a obrers col·lectius i de caràcter independent.
Messianisme: la visió messiànica dels ultraortodoxos implica el fet que la terra és un valor suprem, ja que la terra delimita i identifica tant al poble jueu com a la religió jueva i es concep com una mena de paradís perdut que s'ha de recuperar.
Mosavim: colònia cooperativa de petits accionistes.
Sefardites: el mot sefardita es refereix a Sefarad, Espanya. Però amb aquesta paraula es denomina també els jueus que provenen de països àrabs, principalment de Marroc, Iraq, Síria, etc. i que van arribar a Israel al voltant de la dècada dels 50 i 60. Aquesta comunitat també rep el nom de Mizrahis. La comunitat sefardita s'ha sentit en moltes ocasions discriminada pels ashkenazi als quals identifiquen, molt sovint, amb el laborisme.
Tancaments: Segons Sara Roy existeixen tres tipus de tancaments. El tancament general, tancament total i tancament intern. El tancament general fa referència a les restriccions de moviments en matèria d'aliments, força de treball i factors productius entre els territoris palestins i Israel, entre Gaza i Cisjordània, entre el nord i el sud de Cisjordània i Jerusalem. Els tancaments totals impliquen la prohibició de moviments entre les zones mencionades. Els tancaments interns impliques restriccions de movimetns entre les localitats palestines de Cisjordània.
Grippo En castellà. Portal d'informació que agrupa pàgines web referents a esports, cultura, política, societat, salut, turisme, etc. És un bon punt de partida per començar a buscar.
Maven. En anglès. Portal israelià en el que es podran trobar diferents informacions sobre el país que van des de la cultura i la política fins els esports. És interessant i ràpid.
iguide Portal israelià amb el que es pot accedir a informació interessant sobre el país.
Buscopio. En castellà. Buscador de buscadors. Buscopio troba buscadors dels països o temes que triïs.
Agència Jueva d'Israel En anglès. Establerta en 1929 per l'Organització Sionista Mundial, l'Agència Jueva d'Israel representà els interessos jueus en Eretz Israel (el Gran Israel) sota els termes del Mandat britànic per Palestina. En aquests primers moments, l'Agència Jueva va ser la responsable, entre altres tasques, de 'construir una llar nacional jueva' per tots els immigrants. Posteriorment, algunes de les tasques atribuides a l'Agència Jueva van ser asumides pel govern israelià. Actualment se la considera com una institució nacional.
Knesset En hebreu i en anglès. És el site del Parlament israelià. Des de la seva pàgina web es pot accedir a tot un ventall d'informació que abarca tant informació de caire legal (Lleis Bàsiques que regulen les activitats governamentals, sistema electoral,...) fins a la història de la Knesset passant per la composició del Parlament, resultats electorals, documents històrics relevants, i altres enllaços d'interès.
Le Monde Diplomatique En anglès i francès. Mitjà de comunicació francès que realitza anàlisis i proveeix de documentació sobre temes relacionats amb la política internacional. Compta amb dossiers específics, entre ells, un referit als procés de pau a Pròxim Orient.
Ministeri d'Afers Exteriors. Informació sobre les eleccions de maig de 1999 En castellà. Pàgina oficial de l'Estat Israelià en la que es tracta específicament el tema de les eleccions de maig de 1999.
Political Resources En anglès. A aquesta pàgina web trobareu tot un llista exhaustiu i complert de sites a través dels que es pot accedir a informació sobre partits polítics, organitzacions, govern, mitjans de comunicació, etc per països. Pàgina molt complerta i interessant.
IPU (Inter-Parlamentary Union) En anglès. S'autodefineix com l'organització mundial de parlaments d'estats sobirans. IPU tracta de ser un punt de referència en el diàleg parlamentari mundial i treballa per la pau i la cooperació entre els pobles i per l'establiment ferm de la democràcia representativa. A la seva pàgina web podreu trobar una base de dades amb informació sobre els parlaments de tots els països del món (informació que comprén la descripció dels sistemes electorals, informació sobre darreres eleccions, etc), recull de premsa, apartats específics sobre el treball de les dones en l'àmbit parlamentari, etc.
Jerusalem Post. En anglès. Diari israelià on-line. Proveeix d'informació sobre el procés polític israelià, sobre l'economia, la societat, etc.
Ha'aretz. En hebreu i anglès. Diari israelà on- line. Un dels més llegits, aporta informació sobre el procés polític israelià. Federació de Científics Americans (FAS). FAS realitza anàlisis sobre qüestions científiques, tecnològiques i de polítiques públiques, inclou anàlisis sobre seguretat nacional, armes nuclears, biològiques, venda d'armes, etc. Aporta informació molt novedosa sobre les qüestions abans esmentades.
Human Rights Tribune En anglès. Aquesta revista electrònica, penjada al web de Human Rights Internet, proveeix de notícies regulars i informes de ONGs que realitzen treball de camp, així mateix també realitza anàlisis del treball de les organitzacions de drets humans. També inclou un apartat de notícies regulars i d'informes de Nacions Unides en els àmbits dels drets humans, drets de les dones, drets dels nens i qüestions relacionades amb els indígenes.
Le Monde Diplomatique En francès. Aquest mitjà de comunicació realitza anàlisis sobre les situacions d'interès, a més compta amb un dossier sobre Israel que té informació i anàlisis sobre el procés electoral, però també sobre l'actualitat de les negociacions de pau. Molt interessant.
Palestine sur la web En francès. Aporta una informació exhaustiva sobre els motors de recerca, premsa escrita, centres de recerca, actors palestins, la diplomàcia internacinal (inclosos el paper d'estats com Israel, Palestina, els Estats Units, França,..), dossiers d'informació sobre temes clau (l'aigua, els refugiats, l'economia, etc).
The Tami Steinmetz Center for Peace Research (TSC) En anglès. El TSC és un marc académic i multidisciplinari en el que hi participen les facultats d'humanitats, ciències socials i dret de la Universitat de Tel Aviv. El seu objectiu és el de promoure la recerca sistemàtica i la reflexió entorn a temes connectats amb els processos de pau i resolució de conflictes. El TSC disposa d'una pàgina on podreu trobar tot d'informació sobre enllaços amb ONGs i centres d'investigació palestins i israelians, així com revistes especialitzades i un llistat de d'organitzacions que centren el seu treball entorn als temes de pau i conflictes.
Knesset En hebreu i anglès. Pàgina web del Parlament israelià en la que podreu trobar informació sobre l'organització, funcions i treball d'aquesta institució, així com reculls de premsa, documents d'interès, informació sobre les darreres eleccions parlamentàries israelianes, etc.
L'autoritat Judicial en hebreu i anglès. En aquesta pàgina web trobareu informació sobre la història i els precedents de l'autoritat judicial a Israel, així com informació sobre els diferents tribunals existents (jurisdicció, tractament de matèries, jutges, composició, etc) tribunals especials (tribunals militars, religiosos, etc), els judicis, etc.
Moledet En hebreu. Partit israelià de tendències ideològiques d'extrema dreta. Aposta per la 'transferència voluntària' dels àrabs que viuen als territoris ocupats cap a països àrabs. Descripció.
Avoda En hebreu. Partit Laborista israelià, de tendències socialdemòcrates, s'autodefineix com a sionista i laïc, i ha encapçalat la majoria dels governs existents a Israel des de la proclamació de l'Estat israelià en 1948. Descripció.
Plataforma Meretz En anglès i hebreu. Plataforma de partits polítics de marcada tendència esquerrana. En 1996 composaven la plataforma els partits Ratz, Mapam i Shinui, aquest últim va competir en solitari a les eleccions de 1999. Descripció.
Hadash En anglès i hebreu. Partit polític comunista, aplega tant jueus com àrabs.Hadash es pot definir com un partit polític d'esquerres, no sionista i laïc. Descripció.
Gesher En anglès i hebreu. Descripció.
Guide . En anglès. Portal israelià amb enllaços temàtics diversos (societat i cultura, notícies, educació, etc). Un d'aquests enllaços tracta específicament qüestions relacionades amb la política i govern del país.
Likud En anglès
Partit del Centre En hebreu
Meretz En anglès i hebreu
Shinui En anglès i hebreu
HaIchud HaLeumi (Unió Nacional). En anglès
Balad En anglès i àrab
Analysis of the Israeli 1999 Elections. En anglès. A aquesta pàgina, que forma part de la pàgina web de MERIA (Revista d'Afers Internacionals d'Orient Pròxim) es pot trobar informació sobre les eleccions israelianes de 1999 i un anàlisis sobre els actors més importants i expectatives sobre el nou govern de coalició. Així mateix també podreu trobar informació sobre el procés de negociació siriàisraelià i sobre més ítems, tots ells amb nombrosos enllaços d'interés.
Le Monde Diplomatique. En francès. Prestigiós mitjà de comunicació que realitza anàlisis sobre temes d'actualitat. Le Monde Diplomatique compta amb un important i interessant dossier que abarca diferents temes, entre ells aquells relacionats amb la pau a Orient Mitjà. Així mateix a Le Monde Diplomatique també podreu trobar un complert dossier sobre Israel que conté informació i anàlisis sobre el procés electoral, però també sobre l'actualitat israeliana. Molt interessant.
PoliticalResources En anglès. A aquesta pàgina web trobareu enllaços d'interés sobre les eleccions israelianes.
Nous partits i coalicions sorgits en les eleccions de 1999 amb pàgina web
Un Israel En hebreu. Coalició de partits polítics: Partit Laborista (partit socialdemòcrata), Gesher (partit polític de tendències dretanes) i Meimad (partit religiós moderat). El líder de la coalició, Ehud Barak, va ser elegit Primer Ministre en les eleccions de 1999. A la Knesset (parlament israelià), Un Israel va aconseguir ser la primera força política del país.
Partit del Centre En hebreu. Partit polític que s'autodenomina de centre. Creat per tres ex membres del Likud, aglutina també a exmembres d'altres partits polítics, entre altres, el Partit Laborista, Meimad, etc.
Ha-Ikhu ha-Leumi (Unitat Nacional) En hebreu. Partit ultradretà dirigit per Zeev Begin, exmembre del Likud.
Yisrael Beiteinu (Israel és la nostra llar). En hebreu, rus i anglès. Partit polític que té com a població objectiu la minoria russa immigrada a Israel.
Agència Jueva En anglès i hebreu
La biblioteca sionista En anglès. L'objectiu d'aquest website és el de proveir dels textos fonamentals del sionisme, especialment aquells que daten del període anterior a la Primera Guerra Mundial. A més d'aquests textos fonamentals es poden trobar enllaços que complementen la informació ubicada a aquesta pàgina.
Yad Vasem En anglès i hebreu. A aquesta pàgina web trobareu informació sobre l'holocaust i sobre l'impacte que aquest fet va tenir i encara té sobre la comunitat jueva. Al website de Yab Vasem podreu trobar entre altres apartats aquells dedicats a la memòria de les víctimes (jueves) del nazisme, informació exhaustiva sobre l'holocaust, recursos varis, un apartat dedicat a recursos educatius, etc.
Aguilera de Prat, R, Cesáreo i Vilanova, Pere 'Temas de Ciencia Política' 1ª edición 1987, PPU, Barcelona.