Un any després de l’estrena d’Universitat refugi, les dues institucions han signat un conveni per mantenir la col·laboració adreçada a facilitar l’accés de persones refugiades a la universitat.
El Paranimf de l’Edifici Històric de la UB va acollir avui fa un any, el 27 de gener de 2020, l’acte «Barcelona, ciutat i universitat refugi».
En aquest acte es va presentar el curtmetratge documental Universitat refugi, dirigit per Pau Faus i produït per Nanouk Films, que recull les accions en què la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona col·laboren des de 2016 per facilitar l’accés a la universitat de persones refugiades.
Precisament, a finals de 2020 les dues institucions han signat un conveni per mantenir aquesta col·laboració durant el curs 2020-2021.
En la seva intervenció a l’acte, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va remarcar que només un 3 % de les persones refugiades tenen accés a l’educació superior i, en aquest sentit, l’aleshores rector de la Universitat de Barcelona, Joan Elias, va manifestar el desig d’ampliar el Programa UB de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte a totes les universitats de l’Estat que s’hi volguessin afegir.
Cal treballar en la institucionalització de programes que materialitzen les vies complementàries al reassentament en tercer països, ja que impliquen la creació de vies segures i alternatives per a persones refugiades.
— Cati Jerez, Coordinadora del Programa UB Refugi
Des de setembre de 2020, la UB coordina el subgrup de treball de refugi de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), des d’on es vol iniciar un treball de reconeixement dels estudis previs de les persones refugiades i s’està elaborant un projecte conjunt entre les universitats de Múrcia, Jaén i Granada i les fundacions Autònoma Solidària (FAS) i Solidaritat UB (FSUB) per aprofundir en les vies complementàries segures per a estudiants refugiats/des que resideixen fora de la Unió Europea; un projecte que es presentarà a la convocatòria 2020 del Fons d’Asil, Migració i Integració (AMIF) de la Comissió Europea.
Programa UB de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte
El setembre de 2015, arran del desplaçament massiu de persones refugiades procedents de Síria, la Universitat de Barcelona va decidir crear el Programa UB de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte, coordinat per la Fundació Solidaritat UB, que inclou beques de matrícula, opcions d’allotjament i cursos d’aprenentatge d’idiomes, així com activitats de sensibilització, i la participació de la UB en projectes europeus i de dimensió internacional.
Per desenvolupar aquestes activitats i projectes, el Programa ha creat una xarxa interna de treball amb una vintena de grups, departaments i àrees de la UB; una xarxa interuniversitària de col·laboració, i una xarxa externa a la Universitat, que inclou acords amb administracions públiques, centres educatius, empreses i entitats que treballen en l’àmbit del refugi. Per exemple, s’ha començat un treball comú amb amb el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de Barcelona i s’ha avançat en projectes concrets de cohesió social i lluita contra l’exclusió de persones migrants i refugiades, mitjançant la pràctica físico-esportiva, amb l’Associació Superacció.
És important no perdre de vista el suport psicoemocional de les persones participants, especialment en moments -com l’actual- en què a la distància de la família se suma la incertesa per l’estat de salut propi i aliè.
— Cati Jerez, Coordinadora del Programa UB Refugi
«Barcelona, ciutat i universitat refugi», una via segura i regulada d’acollida
Un dels primers acords de col·laboració del Programa va ser amb l’Ajuntament de Barcelona, a través del Departament de Justícia Global i Cooperació Internacional, amb qui la Universitat de Barcelona impulsa i cofinança el projecte insígnia de la iniciativa. Es tracta del Curs de transició a la universitat, un curs oficial d’extensió universitària que consta de tres mòduls: aprenentatge simultani de català i castellà i coneixement de l’entorn sociocultural; nocions sobre drets humans i cultura de pau, i preparació per a la inserció laboral.
Per a aquest curs, que el setembre de 2020 va cloure la tercera edició, anualment es concedeixen quinze beques a estudiants refugiats/des en situació de vulnerabilitat econòmica i de drets humans. Aquestes ajudes inclouen allotjament, suport acadèmic, mentoria, assessorament jurídic, assistència psicològica i suport per a la incorporació al món laboral, entre altres prestacions. Una vegada superat el curs, i si compleixen els requisits d’accés, els i les estudiants poden matricular-se a l’oferta acadèmica de la UB, i continuen gaudint de l’acompanyament del Programa.
L’experiència de dos dels estudiants d’aquest curs centra el documental Universitat refugi, que contextualitza i explica el compromís de la UB i l’Ajuntament de Barcelona amb les persones refugiades.
Segons la coordinadora del Programa UB Refugi, Cati Jerez, els més de cinc anys de trajectòria de la iniciativa avalen la necessitat d’«institucionalitzar projectes que materialitzin les vies complementàries al reassentament en tercer països, ja que impliquen la creació de vies segures i alternatives per a persones refugiades que ja no tenen oportunitats de desenvolupar-se educativament als llocs on resideixen». Així mateix, Jerez subratlla la importància de «treballar les expectatives i realitats que l’alumnat trobarà un cop arribi a la ciutat i a la Universitat» i de «no perdre de vista el suport psicoemocional de les persones participants, especialment en moments -com l’actual- en què a la distància de la família se suma la incertesa per l’estat de salut propi o dels familiars i amics, juntament a la situació política i de seguretat». Finalment, Cati Jerez sosté que és clau «fomentar un diàleg institucional que permeti agilitzar totes aquelles gestions administratives necessàries per a la renovació dels permisos d’estudis, fet que millora l’estabilitat emocional (i el rendiment acadèmic) de l’alumnat».
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
