Aquest projecte europeu s’ha presentat en un seminari, en què també s’han explicat les beques amb convocatòria oberta per a estudiants en situació de refugi.
La Fundació Solidaritat UB ha organitzat el seminari ‘El rol de la Universitat en la inclusió de persones refugiades i migrants’, el 6 de juny de 2024 al Campus Mundet i en línia, en què ha presentat el projecte europeu STEAMigPOWER (STEAM approaches at higher education for mIGrants, refugees and asylum seekers’ emPOWERment), de què és sòcia.
STEAMigPOWER articula una estratègia d’accés a l’educació formal per part de persones migrants, refugiades i sol·licitants d’asil a través de les disciplines STEAM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques), amb l’objectiu de capacitar-les per assolir les seves aspiracions acadèmiques i professionals, i també contribuir al desenvolupament social i econòmic.
Estructurada en cinc mòduls de cinc hores cadascun, la formació es posarà en marxa a la tardor, tant a la UB com a la resta d’universitats i entitats sòcies del projecte: Aristotle University of Thessaloniki (Grècia), Orta Doğu Teknik Üniversitesi (Turquia), Università degli Studi di Perugia (Itàlia), Universidade do Minho (Portugal) i Seal Cyprus (Xipre).
Després de la benvinguda per part de Josep Alsina, vicedegà d’Innovació, Equitat i Relació amb la Societat de la Facultat d’Educació UB, el seminari l’ha obert Dania Moschella, tècnica de Solucions Duradores d’ACNUR, qui ha explicat com, l’any 2023, les sol·licituds d’asil a Espanya van augmentar un 37% respecte al 2022, de manera que va esdevenir el tercer país europeu amb més demandes. Tot i així, Moschella ha advertit que les dades invisibilitzen un important nombre de persones en situació de refugi, que no han pogut iniciar el procés de sol·licitud per les dificultats d’accés i resolució d’aquest tràmit a l’Estat espanyol.
La tècnica d’ACNUR també ha subratllat que «més del 13% de les persones refugiades tenen edat de cursar estudis universitaris, però només el 6% ho aconsegueix; molt per sota de la mitjana mundial d’accés a la universitat de persones no refugiades, que és del 40%». Entre les barreres més habituals, Moschella ha esmentat les d’índole econòmica, idiòmatica, física i psicosocial, així com la dificultat d’accés a la informació i de compliment dels requisits documentals. En aquest sentit, la ponent ha fet referència a l’objectiu #15by30 d’ACNUR, que busca assolir un 15% de persones refugiades a l’educació superior de cara a 2030.
D’altra banda, el seminari ha servit per donar a conèixer la convocatòria de beques per a la cinquena edició del Curs de transició als estudis universitaris del Programa UB Refugi, adreçades a estudiants refugiats o en situacions assimilables que resideixen fora de la Unió Europea i s’enfronten a vulneracions econòmiques i/o de drets humans (el 50% reservades a alumnat de Palestina). A més, també s’ha presentat el treball conjunt entre Solidaritat UB i la Fundació KENZ per a la incorporació de l’alumnat UB Refugi al mercat laboral.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
