Veredicte

El jurat del XIX Premi de Recerca per a la Pau, que convoca la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, s’ha reunit el 29 d’abril del 2024 per deliberar sobre els treballs de recerca presentats. Després de valorar-los, el jurat ha acordat lliurar el XIX Premi de Recerca per a la Pau a ‘Ligeros de equipaje’. La immigració andalusa a la Barcelona dels anys seixanta. El cas concret de la Barceloneta, obra presentada per Oreneta.

Aquest treball documenta la història de la migració andalusa durant la dècada dels seixanta a Barcelona i, en concret, al barri de la Barceloneta. Els objectius de la recerca són analitzar les causes de la migració; descriure les històries de vida de persones migrants abans i després del viatge a Barcelona, i determinar l’efecte d’aquesta migració en el caràcter de la ciutat i, en concret, del barri.

La recerca sobresurt per la capacitat d’utilitzar la història oral per investigar sobre la qualitat de vida, tant en els llocs d’origen com en els llocs de destinació de la migració. Igualment, el jurat elogia la diversitat i la pertinença de les fonts d’informació triades per l’estudiant, que és capaç d’emprar-les al llarg del treball per retratar una realitat històrica mitjançant l’enfilall de fragments de tesis, novel·les, pel·lícules, poesia, dades històriques i entrevistes a protagonistes dels fets. Tot plegat amb un enfocament acadèmic i la fèrria defensa de la memòria viva per explicar la contribució de la immigració i, per tant, de la diversitat, en la construcció urbana, social i cultural de la ciutat. Un gran exemple de com la recuperació del passat pot servir per comprendre el present i projectar el futur.

D’altra banda, el jurat acorda distingir amb una menció especial els treballs següents:

• Fort Pienc: el Chinatown de Barcelona. Particularitats i evolució de la comunitat xinesa a la nostra ciutat, presentat per Melifluo, que analitza el grau d’inclusió de la immigració d’origen xinès a Barcelona i, en particular, al barri del Fort Pienc, des d’un punt de vista sociocultural. El jurat destaca l’originalitat i l’actualitat del treball, la capacitat de l’estudiant de radiografiar problemàtiques de drets humans en l’entorn proper del barri, i el relat de realitats com ara els estereotips, l’estigmatització o l’exclusió social.

• Viure sense llar, presentat per Sid i Scrat, que descriu la situació del sensellarisme a la ciutat de Barcelona a partir de les històries de vida de dues persones que han passat per aquesta experiència; analitza la percepció que en té la ciutadania, i planteja possibles accions per abordar l’esmentada realitat social. El jurat destaca l’aplicació apropiada en l’anàlisi de conceptes clau com ara interseccionalitat o aporofòbia, i subratlla la rellevància del tema, en un moment en què ha quedat aturada la tramitació de la proposta de llei per fer front i erradicar el sensellarisme. Igualment, el jurat elogia la vinculació de la problemàtica tant amb les polítiques públiques d’habitatge com amb la cultura de pau, des del rebuig a l’estigmatització, la deshumanització i la marginació de les persones.

• La cultura popular, del paper al carrer, presentat per Robesa 22, que dissenya una trobada de gegants al barri de les Fonts de Terrassa amb l’objectiu de celebrar els quinze anys dels gegants nous de la colla, recuperar aquesta tradició després de la pandèmia, i reivindicar la cultura popular al barri i arreu. El jurat destaca l’originalitat del treball, que destil·la una il·lusió i una empenta úniques, i la defensa de valors com ara la participació, la convivència i la celebració per a la cohesió social. Igualment, el jurat elogia la capacitat de l’estudiant d’impulsar una iniciativa socialment transformadora, amb la qual revifar el sentiment de pertinença comunitària, essencial per a la cultura de pau.

• Situació econòmica de les persones amb dependència. El cas d’Erika, presentat per Antonio Ferrer, que analitza si les ajudes i les subvencions derivades de la Llei de dependència són suficients perquè les persones afectades puguin tenir una vida digna. El jurat destaca l’aproximació personal a una problemàtica d’impacte global, molt vigent en l’actualitat, que afecta gent de totes les edats, també infants. A més, valora l’enfocament social de l’economia, amb què l’estudiant busca garantir els drets humans de les persones en situació de dependència i les seves famílies.

• Anys solitaris: la importància de l’acompanyament durant la vellesa, presentat per Carla, que documenta la soledat i l’aïllament social que pot afectar la gent gran, amb l’objectiu de conscienciar-ne la societat i reivindicar tant l’envelliment actiu com un acompanyament digne. El jurat destaca el raonament crític i el rigor metodològic en el desenvolupament de la recerca, que inclou entrevistes tant a una treballadora social i una metgessa especialitzada en l’àmbit residencial com a persones grans en circumstàncies diverses. Igualment, el jurat elogia la qualitat i la pertinença del vídeo de sensibilització que l’estudiant elabora sobre la temàtica.

La present edició del premi es convoca en un context de guerres, auge del feixisme, genocidis i impunitat. Aquestes violències estan agreujades per la criminalització i la repressió dels moviments socials, així com per la vulneració del dret a la informació, que és un dret fonamental per exercir ciutadania. En la base de tot plegat hi trobem el qüestionament del caràcter inalienable dels drets humans i l’intent de deslegitimació del dret internacional que ha de contribuir a salvaguardar-los.

En aquest sentit, el jurat vol posar en relleu la imperiosa necessitat de l’educació per a la pau que reconeix i defensa aquest premi: una educació per a la pau entesa no només com una educació en valors, sinó també com una educació política, que, com diuen els objectius del batxillerat, permeti a les persones «exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en la Declaració Universal dels Drets Humans i en els valors de l’ordenament jurídic d’àmbit autonòmic i estatal, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa, i afavoreixi la sostenibilitat».

Els treballs de recerca reconeguts en aquesta edició mostren que l’alumnat de batxillerat és capaç de corresponsabilitzar-se en la denúncia i la millora de problemàtiques de drets humans de l’entorn local, amb perspectiva global. Alhora, els treballs evidencien que la cultura de pau comença pel respecte a l’altre. L’alumnat premiat ha aconseguit interpretar el propi context des de perspectives diverses; reconèixer i valorar aquesta diversitat; rebutjar l’estigma, la deshumanització i l’exclusió; reforçar la cohesió social, i defensar polítiques públiques i intervencions ciutadanes a favor de la millora de les condicions de vida. Els felicitem per la feina feta, i convidem que es continuïn fent treballs de recerca en aquesta direcció.