Malgrat els 10 anys d’existència de la Llei de Paritat del Senegal, per aconseguir una paritat real hi ha molt camí a recórrer, tant al Senegal com a Catalunya. Així s’ha conclòs en aquest seminari on-line.
Amb motiu dels 10 anys de l’aprovació de la Llei senegalesa de Paritat, el 28 de gener de 2021 les fundacions Món-3 i Solidaritat UB hem organitzat el seminari web «La paritat en la política municipal Catalunya-Senegal»; emmarcat en el projecte «Apoderament polític-econòmic de les dones del Departament de Podor (PAPEF-Podor)», de Món-3, finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Dins d’aquest projecte, Món-3 ha realitzat, en associació amb el grup de recerca LASPAD (Laboratoire d’Analyse des Sociétés et Pouvoirs / Afrique – Diasporas) de la Universitat Gaston Berger de Saint-Louis (Senegal), una investigació-acció per reforçar les capacitats de les dones electes dels municipis del departament de Podor. L’anàlisi inicial de la recerca, duta a terme en 21 municipis del nord del Senegal, s’explica aquí.
La paritat formal és clara, però es fa efectiva? Les dones participen en la política municipal del Senegal; però quina capacitat real tenen d’incidir i liderar projectes, processos o decisions polítiques? Són preguntes tractades al seminari, que es pot recuperar (en versió original) aquí:
Aquestes han estat algunes de les qüestions comentades per les ponents:
És rellevant apoderar electes i treballar amb administracions públiques, que són les qui han de donar serveis i garantir els drets en cada territori
Les dones són deixades de banda en un sistema polític en què l’essencial del poder és en mans dels homes: ells manen al Bureaux i les comissions (a l’executiu, el poder efectiu i real), mentre que les dones han estat relegades a l’espai legislatiu i deliberatiu i quasi no parlen
Hi ha hagut un gran progrés, però el grup hostil a la paritat persisteix. Les dones han estat sempre al cor de la política en l’espai social senegalès; però, abans de la Llei de Paritat, la representació era molt feble, les dones es limitaven a la militància durant les campanyes electorals. Ara tenen representació, però crec que hi ha complex a l’hora d’expressar-se, sobretot pel fet de no dominar el francès. Cal formació
Per a la paritat, els canvis legislatius són vitals. La Llei espanyola (2007) parla de participació equilibrada en les llistes (mínim, el 40%), i es va notar a les regidories. Amb la Llei catalana d’igualtat efectiva (2015), la representació femenina en política local va augmentar considerablement: del 31,6 al 43,3%. És cert que no totes les dones aporten una visió feminista a la política, però aquesta visió és cada cop més necessària: la pandèmia ens ha fet veure més i més clar que cal posar la vida al centre. D’altra banda, la paritat ha de ser diversa i aplegar quantes més mirades, millor
Els homes tenen el monopoli dels espais de presa de decisió. La meritocràcia es basa en què hi arriben les persones més preparades (és a dir, d’acord amb la igualtat d’oportunitats i l’esforç individual), però això deixa de banda que les dones no han tingut les mateixes oportunitats que els homes. A més, han de lluitar contra la “bretxa salarial” i els afecten el “sostre de vidre” i el “terra enganxós”, pels quals queden atrapades en llocs de treball més precaris i menys valorats. És fonamental reivindicar majors recursos (sobretot, econòmics) per a les dones
Vols conèixer els antecedents històrics i el procés de consecució de la Llei de Paritat del Senegal?
