El curs permetrà a quinze estudiants, la majoria procedents de Síria, fer el trànsit de l’ensenyament secundari a la universitat, com a única possibilitat per a aquests joves de continuar la seva trajectòria acadèmica.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la vicerectora d’Administració i Organització de la Universitat de Barcelona, Carme Panchón, han signat avui un conveni de col·laboració, amb una dotació de 74.707,82 euros, per posar en marxa un curs de preparació als estudis de grau adreçat a persones provinents de zones en conflicte. La iniciativa, pionera a l’Estat espanyol, s’emmarca dins del Programa UB de suport a les persones refugiades i provinents de zones en conflicte, que es va engegar el setembre del 2015.
La formació s’impartirà aquest curs 2016-2017 a la Universitat de Barcelona. Els quinze estudiants —onze homes i quatre dones—, d’edats compreses majoritàriament entre els divuit i els vint-i-quatre anys, procedeixen de diferents indrets de Síria i, en un cas, de l’Afganistan. Tots ells han estat seleccionats a partir de demandes formulades per organitzacions humanitàries de defensa dels drets humans, com ara la Mitja Lluna Roja, Càritas de Síria o la plataforma Stop Mare Mortum, que han acreditat les circumstàncies personals dels joves.
Durant l’acte de signatura, que ha tingut lloc al Saló de Ciutat de l’Ajuntament, l’alcaldessa de Barcelona ha agraït el compromís de la Universitat de Barcelona vers la situació de crisi humanitària que viuen les persones refugiades, «una voluntat que l’aleshores rector, Dídac Ramírez, em va expressar en el mateix moment en què Barcelona es va declarar Ciutat Refugi, ara fa més d’un any». L’alcaldessa ha assegurat que aquest conveni és «una mostra més de la resposta que està fent la ciutadania davant la passivitat dels estats europeus, i que s’està demostrant constantment a través d’iniciatives com la de Proactiva Open Arms, o la de la Comunitat EKO.
Per la vicerectora d’Administració i Organització de la Universitat de Barcelona, l’anomenada crisi dels refugiats és un dels reptes principals que ha tingut i té Europa: «Un repte que interpel·la els valors essencials de la construcció europea», ha dit. En aquest punt, ha explicat que la Universitat de Barcelona, «com a part de la societat», s’ha sentit interpel·lada per aquesta realitat. «Això ens va impulsar a posar en marxa, ara fa un any, un programa que permetés mobilitzar els recursos de què disposa la institució universitària i posar-los al servei de l’acollida de les persones refugiades i provinents de zones en conflicte». Entre les accions del programa, ha destacat el curs que s’inicia ara i que s’adreça als joves, «un col·lectiu que ens sembla especialment sensible perquè, d’alguna manera, representa el futur i l’esperança per a la societat siriana». A banda de l’adquisició de competències bàsiques, el programa del curs inclou una formació en drets humans i resolució de conflictes «perquè els joves estudiants disposin d’eines conceptuals que tal vegada els permetin, en el futur, treballar per la pau en realitats com la que els ha obligat a sortir del seu país per poder continuar la seva formació», ha conclòs.
L’aportació econòmica de l’Ajuntament de Barcelona permetrà sufragar el 31,39 % del cost total del curs, que també inclou les despeses derivades de l’allotjament i la manutenció dels estudiants en col·legis majors. El 68,61 % restant l’aportaran la Universitat de Barcelona i la Fundació Solidaritat UB.
Funcionament del curs
La Universitat de Barcelona, a través de la Fundació Solidaritat UB, organitza aquest curs, que es planteja com un itinerari formatiu preparatori per a l’accés a la universitat. La formació es durà a terme en diferents facultats i s’allargarà fins al juny del 2017. El curs, de 300 hores, té caràcter oficial com a curs d’extensió universitària i consta de tres parts: una primera d’aprenentatge intensiu de català i castellà alhora; una segona d’anivellament de coneixements dels alumnes amb els del batxillerat d’aquí, i una tercera de formació en drets humans i resolució de conflictes. Està dirigit per David Bondia, professor de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, i hi col·laboren els Serveis Lingüístics i l’Àrea de Formació Complementària de la Universitat.
Tal com explica Xavier López, director de la Fundació Solidaritat UB, «la idea d’organitzar aquest curs va sorgir arran de conèixer l’existència d’un nombre important de joves sirians que, en acabar els estudis secundaris, a causa de l’edat que tenien, corrien el risc de veure’s involucrats en la guerra civil. Continuar els estudis a l’estranger era una opció per esquivar la implicació en el conflicte».
López apunta que l’organització del curs, l’arribada d’aquestes persones i la seva acollida ha estat un procés llarg i laboriós, però no s’atura aquí. «Valdria la pena ampliar l’experiència amb més persones i amb altres universitats. Un objectiu bastant immediat seria ampliar la capacitat del curs i permetre que s’hi incorporin també joves provinents de zones en conflicte que ja estiguin aquí», afirma. En aquest sentit, la Universitat de Barcelona participa en dos projectes europeus en xarxa amb altres universitats europees i dels països limítrofs amb Síria.
