El projecte inHERE busca la sostenibilitat de les iniciatives d’educació superior en suport a les persones refugiades

En la conferència final d’aquest projecte europeu, de què la Universitat de Barcelona és sòcia, s’han consensuat recomanacions en l’àmbit de la integració de persones refugiades a l’educació superior.


Un centenar de membres d’universitats d’arreu d’Europa – entre elles, la Universitat de Barcelona -, han assistit aquesta setmana a Brussel·les a la conferència final del projecte inHERE (Higher Education Supporting Refugees in Europe), un projecte que ha buscat crear oportunitats perquè les persones refugiades puguin participar a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES).

Segons dades de l’ONU, només un 1 % de les persones refugiades en edat universitària tenen accés a la universitat, mentre que la mitjana mundial és del 36 %. Per revertir aquesta situació, en els darrers dos anys l’inHERE ha desenvolupat un seguit d’eines, que es poden consultar al seu web:

  1. Catàleg de Bones Pràctiques en l’acollida de persones refugiades a la universitat, liderat per la European Universities Association (EUA), que sorgeix d’una anàlisi en profunditat de gairebé 300 iniciatives procedents de 32 països. Una de les bones pràctiques seleccionades és el Programa de suport de la UB a persones refugiades i provinents de zones en conflicte.
  2. Living Lab. Seminaris web i esdeveniments multiplicadors, liderats per la Universitat de Barcelona, en què membres del personal de diferents universitats d’Europa han dissenyat, explorat, experimentat, refinat i analitzat noves pràctiques i polítiques aplicables a la realitat per avaluar els plans d’acció (actuals o potencials) de les universitats en l’àmbit de la integració de persones refugiades a l’educació superior.
  3. Directrius per als membres del personal universitari, liderades per la Universitat La Sapienza, amb l’objectiu de millorar o iniciar activitats d’assistència per a la integració d’estudiants refugiats a la universitat.
  4. Recomanacions a les institucions, xarxes i responsables de polítiques d’educació superior sobre les estratègies que poden implementar-se per a la integració de persones refugiades. Liderades per Campus France, aquestes recomanacions (en fase d’edició) apunten que la sostenibilitat de les iniciatives depèn d’una vinculació concreta a la missió de les institucions, i que aquestes institucions necessiten fomentar encara més la col·laboració, tant entre elles com amb altres organitzacions. Així mateix, se subratlla que, si bé es fa recerca sobre refugi i migració, les investigacions no es difonen de manera eficient.

A banda d’un espai per presentar els resultats del projecte, la conferència final de l’inHERE també ha constituït una plataforma d’intercanvi amb altres projectes d’integració de persones refugiades tant a l’educació superior com a la recerca cofinançats per diversos programes i fons de la UE (Erasmus +, Horizon 2020, Fons AMIF i Fons Madad).

Igualment, a l’esdeveniment hi han assistit organitzacions internacionals i representants de diferents direccions generals de la Comissió Europea, com la d’Educació i Cultura o la de Migració i Afers d’Interior.

El projecte inHERE ha estat cofinançat per la Unió Europea (a través del programa Erasmus+) i coordinat per la Unió d’Universitats de la Mediterrània (UNIMED). A més de la UNIMED, els socis del projecte són la European Universities Association (EUA), La Sapienza Universitat de Roma, el Campus France i la Universitat de Barcelona. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) n’és membre associat.



Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030: