Empatia, confiança, ajuda, gratitud, llum… Persones participants defineixen així el projecte COMMUNITY de la UB, que ha celebrat el seminari final.
«La Universitat de Barcelona vol tenir un paper actiu en la millora de la vida de les persones que arriben a Catalunya buscant un nou futur», ha afirmat el vicerector de Política d’Internacionalització de la UB, Raúl Ramos, en la presentació de la Jornada UB Refugi, que la universitat i la Fundació Solidaritat UB, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, han organitzat el 13 de desembre, coincidint amb la celebració a Ginebra del Global Refugee Forum.
«Fa tres dies es van complir 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’article 13 parla del dret al lliure moviment i l’article 14, del dret d’asil», ha explicat la coordinadora del Programa UB Refugi, Cati Jerez. «Institucions com la Universitat de Barcelona tenim la responsabilitat i el compromís de convertir la Declaració en fets», ha afegit.
La primera part de la Jornada UB Refugi ha estat el seminari final del projecte COMMUNITY, dedicat a la inclusió social de persones migrants i refugiades a través de l’activitat física i l’esport col·laboratiu.
«COMMUNITY proposa la pràctica física, però des d’una perspectiva pedagògica, amb una intenció més enllà de passar-ho bé. Totes les persones participants són, alhora, aprenents i mestres, i es busca la justícia social i la millora de la qualitat de vida de les persones en situació de refugi», ha resumit l’investigador principal del projecte i professor d’Educació UB, Francesc Buscà. «Els jocs cooperatius persegueixen un objectiu comú a assolir com a grup, i els espais de socialització previstos al projecte han comportat ajudes mútues, tant entre persones refugiades, com entre persones voluntàries i entre persones refugiades i voluntàries», ha relatat l’educadora de les Trobades Socioesportives de COMMUNITY, Laura Tomàs.
Empatia, confiança, ajuda, gratitud, llum… són paraules amb què cinc participants han definit, en una taula rodona, aquestes Trobades. «M’han ajudat a aprendre l’idioma, he conegut gent d’altres països i he fet esport», ha afirmat una persona refugiada. «Quan jugo, puc oblidar els meus problemes», ha dit una altra. «Participar-hi ha estat molt important per a la meva salut mental», ha afegit una tercera. Les persones voluntàries i estudiants que hi han participat han coincidit que «a les Trobades Socioesportives tothom aporta alguna cosa, fins i tot sense voler-ho» i «les persones amb qui et trobes t’acaben oferint molt més del que dones».
Després d’escoltar la veu de les protagonistes de COMMUNITY, en la jornada s’han compartit unes altres dues experiències d’inclusió social a través de l’esport: el projecte Breaking Barriers, en què participa La Rotllana, i l’aposta de Refugees Welcome per crear teixit entre la seva comunitat i la pràctica esportiva sana, que ajuda a sentir-se a casa.
La sessió de tarda de la Jornada UB Refugi s’ha centrat en el Programa UB de suport a persones refugiades i provinents de zones en conflicte. En la intervenció inaugural, el director de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, David Llistar, ha recordat que «el 30% de Barcelona és nascuda fora» i ha opinat que, per acollir aquesta realitat mestissa, «cal fugir de vies traumàtiques, com les que plantegen l’Europa fortalesa, la dreta i l’extrema dreta, i apostar per iniciatives com les de la UB».
El Síndic de Greuges de Barcelona i professor de la Facultat de Dret UB, David Bondia, ha aclarit que «les persones migrants i refugiades no tenen drets per ser migrants i refugiades, sinó per ser persones», i ha afegit que, «en trobar-se en situació de vulnerabilitat, requereixen protecció complementària, que també s’ha d’estendre a altres col·lectius».
La responsable d’Acollida, Integració i Solucions Duradores de l’ACNUR, María de Zabala, ha explicat que el reassentament de persones refugiades en tercers països, que gestiona l’agència, se centra en els casos de major vulnerabilitat, mentre que les vies complementàries al reassentament, entre les quals es troba el Programa UB Refugi, «són vies legals i segures per a persones refugiades en un sentit ampli, en què es cobreixen les necessitats de protecció».
La coordinadora del Programa UB Refugi, Cati Jerez, ha afirmat que l’objectiu principal de la iniciativa és reduir l’escletxa entre persones refugiades i la resta de la població pel que fa a l’accés a l’educació superior, ja que, si bé «del 2015 al 2023 el percentatge de persones refugiades que accedeixen a la universitat ha augmentat de l’1 al 6 %, és del 38 % en la resta de la població».
En la taula rodona sobre els reptes que afronten les persones refugiades, l’activista jurídica Laia Costa, coordinadora d’incidència a la Fundació Ficat, ha denunciat que «ens hem d’inventar vies complementàries perquè no es compleixen les vies ordinàries, no es compleix el dret d’estrangeria». Per la seva banda, Dèlia Monfort, de Gestió Acadèmica UB, ha explicat que «no existeix un marc normatiu per a l’accés d’estudiants amb manca de documentació o documentació incompleta», de manera que la UB va haver d’elaborar un protocol particular. I, des de l’acompanyament psicosocial del Programa UB Refugi, la professora Sara Carmona ha detallat com el benestar mental dels estudiants en situació de refugi entra en joc no només pels estressors inherents al període universitari, sinó també per vivències extremes anteriors a l’acollida.
En la cloenda de la jornada, tres estudiants UB Refugi han dedicat la seva intervenció a denunciar la greu situació en què es troben les dones als seus països d’origen: l’Afganistan, Somàlia i l’Iran.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
