Massouda Kohistani, estudiant del programa UB Refugi, va participar en la cimera internacional pels drets de les dones i les nenes a l’Afganistan per exigir la fi de l’apartheid de gènere del règim talibà.
El mes de setembre passat, diverses organitzacions de dones activistes —encapçalades per Women for Afghanistan—, van organitzar a Tirana (Albània) l’All Afghan Women Summit, una cimera internacional en defensa dels drets de les dones i nenes afganeses. Massouda Kohistani, estudiant del programa UB Refugi, va ser una de les activistes que es van desplaçar fins a la capital albanesa per exigir la fi de l’apartheid de gènere del règim talibà.
En la trobada, més de 130 líders i activistes de l’Afganistan, incloses les de l’exili, la diàspora i els moviments de resistència femenina dins i fora del país, van debatre estratègies per afrontar la repressió del règim talibà i promoure una acció internacional coordinada. Diverses entitats i governs d’arreu del món van donar suport a la cimera, com ara els executius albanès, espanyol o suís. José Manuel Albares, ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d’Espanya, hi va intervenir per afirmar que «la veu de les dones afganeses s’hauria de sentir alta i clara en tots els fòrums en què es decideix el futur de l’Afganistan», i va afegir que el Govern espanyol «està a favor de retre comptes per les violacions dels drets humans, conforme al dret internacional».
Les assistents a la cimera van consensuar una declaració de dotze directrius i demandes, amb què esperen que la comunitat internacional respongui a l’atac sistemàtic contra els drets i llibertats de les dones i nenes afganeses per part dels talibans.
Arran de la trobada, països com Austràlia, Alemanya, Canadà i Holanda han anunciat que rendiran comptes als talibans per haver violat les obligacions contretes a la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, un acord que l’Afganistan va ratificar l’any 2003.
En la mateixa línia, Amnistia Internacional ha publicat una petició, oberta a signatures, amb què exigeix a la comunitat internacional que adopti mesures unificades i més contundents per obligar els talibans a retre comptes per les violacions de drets humans comeses, posar fi a la persecució per motius de gènere, i respectar i protegir els drets de les dones i les nenes.
Massouda Kohistani, a la UB
L’agost de 2021 Massouda Kohistani va arribar a Espanya, concretament a Salamanca. El febrer de 2022 va sol·licitar la beca per fer el Curs de transició als estudis universitaris de la Universitat de Barcelona. Aquest curs oficial d’extensió universitària se centra en l’aprenentatge del català i el castellà, a més de formació en drets humans. Un cop superat el curs, l’octubre de 2023 va iniciar el màster en Polítiques Públiques: Seguretat Global i Prevenció de l’Extremisme Violent de la Facultat de Dret. Tot aquest temps ha col·laborat activament en la denúncia de la vulneració dels drets humans de les dones a l’Afganistan per part del Govern talibà.
El programa UB Refugi proporciona vies segures i complementàries al reassentament
Des de l’any 2016, mitjançant beques d’estudi, el Programa de suport de la Universitat de Barcelona a persones refugiades (UB Refugi) ha donat cobertura a prop d’un centenar d’estudiants de grau i màster de diferents països en conflicte, com ara l’Afganistan, Palestina, Síria, Somàlia, Etiòpia o la República Democràtica del Congo. Gràcies a les ajudes, que s’emmarquen en el que l’ACNUR denomina «vies segures i complementàries al reassentament», totes aquestes persones que estudien a la universitat han pogut sortir dels països d’origen o de primers països d’acollida i continuar la trajectòria educativa i vital a Barcelona.
El programa UB Refugi compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i, en l’àmbit de l’allotjament, té un acord amb el de Viladecans, pel qual alguns estudiants poden residir en un pis compartit al municipi i, així, avançar en el procés d’autonomia personal i inclusió social.
Discriminació, segregació i exclusió de les dones i nenes a l’Afganistan
Des que l’any 2021, després de la retirada de les tropes nord-americanes, els talibans van tornar per segon cop al poder a l’Afganistan, els drets humans i, especialment, els drets dels 14 milions de dones i nenes d’aquest país han patit un deteriorament progressiu; i, en l’actualitat, són violats de manera sistemàtica. D’acord amb Amnistia Internacional, les dones que viuen a l’Afganistan no poden sortir lliurement al carrer, ni estudiar, treballar, practicar esport o participar en política; i, a partir de les recents lleis de “vici i virtut”, ni tan sols poden parlar, cantar o ballar en públic. Així mateix, abusos com els maltractaments, les detencions arbitràries, la tortura, les desaparicions forçades i la censura, entre d’altres, continuen amb impunitat, sense un poder judicial independent a què poder recórrer.
Segons l‘informe del Relator Especial de les Nacions Unides sobre la situació dels drets humans a l’Afganistan, «el sistema de discriminació, segregació, menyspreu per la dignitat humana i exclusió institucionalitzat pels talibans està motivat per, i es tradueix en, un profund rebuig de la plena humanitat de les dones i les nenes».
En aquest context de discriminació i normalització de la violència de gènere a tots els nivells, les defensores afganeses dels drets humans fa anys que impulsen activitats socials i polítiques, com ara accions de protesta, conferències d’àmbit nacional i internacional, i campanyes per xarxes socials. Les activitats s’adrecen a altres activistes, organitzacions socials i a la comunitat internacional per demanar, d’una banda, el reconeixement de l’apartheid de gènere i, d’altra banda, el no reconeixement dels talibans com a govern oficial i legítim de l’Afganistan, amb el qual reiniciar relacions diplomàtiques o comercials.
Aquesta notícia té relació amb els següents ODS de l’Agenda 2030:
