Les universitats condemnen la invasió d’Ucraïna, reclamen diàleg i mostren el seu suport a les institucions acadèmiques ucraïneses.
Informació actualitzada (ACNUR)
Comunicat de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP)
Al llarg de les darreres hores hem conegut que Rússia, amb l’ajut de Bielorússia, ha iniciat un atac militar a gran escala contra Ucraïna. Condemnem fermament el recurs a l’agressió militar com a instrument per dirimir disputes territorials, que és contrari al Dret internacional i als drets humans, i manifestem la necessitat d’abordar i resoldre els problemes polítics des dels principis democràtics, el diàleg i el respecte als pobles i les minories.
Ens solidaritzem amb el poble d’Ucraïna, tot reclamant de nou que la via diplomàtica i del diàleg és la que ha de prevaldre en tot moment en les relacions internacionals i la convivència entre pobles.
Comunicado de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE)
Crue Universidades Españolas quiere trasladar todo su apoyo y solidaridad a las instituciones académicas de Ucrania, sus comunidades universitarias y a la población de este país en estos difíciles momentos.
Nada es más contrario al espíritu de la Universidad que la violencia. Condenamos firmemente la agresión iniciada por el Estado ruso y pedimos que la diplomacia vuelva a ocupar el lugar que le corresponde como vía de resolución de un conflicto que, de no pararse inmediatamente, puede desatar unas consecuencias inimaginables.
Las universidades españolas colaborarán y cooperarán, a través de sus redes académicas y de relaciones institucionales, en todo lo que sea posible para reconducir una situación que nunca debería haberse producido.
Fragments del comunicat de la xarxa Scholars at Risk (SAR)
«Dins de l’àrea de treball de Scholars at Risk, preveiem la necessitat de mesures concretes per protegir les institucions d’educació superior, els acadèmics i els estudiants d’Ucraïna. Tot i que l’escala de la necessitat pot no estar clara durant setmanes, o fins i tot mesos, estem preparats per ajudar, fins i tot organitzant posicions temporals per a tants acadèmics desplaçats d’Ucraïna o que no puguin treballar de manera segura a Ucraïna com sigui possible, així com per a estudiosos a Rússia que poden enfrontar-se a represàlies per la seva oposició a l’agressió o el suport als col·legues ucraïnesos. Essencial per a aquests esforços serà un suport financer ràpid i sòlid per a aquestes posicions temporals».
«SAR agraeix la intenció d’alguns governs i institucions de desvincular-se de la cooperació formal amb agents, agències governamentals i forces armades de la Federació Russa. Es garanteix la suspensió d’aquests contactes i activitats per permetre avaluacions destinades a assegurar que les activitats no constitueixen suport a actes d’agressió. No obstant això, pel que fa al sector de l’educació superior en particular, SAR adverteix enèrgicament contra la suspensió o eliminació excessiva o indiscriminada de contactes i activitats acadèmiques que puguin perjudicar innecessàriament la llibertat o el benestar acadèmics dels estudiosos a Rússia o de Rússia, els quals potser s’enfronten a represàlies per la seva oposició a l’agressió o el seu suport als col·legues ucraïnesos, i que poden ser aliats vitals de la llibertat acadèmica a llarg termini».
«La missió de Scholars at Risk és protegir els estudiosos amenaçats i promoure la llibertat acadèmica. Ho fem perquè els estudiosos i la llibertat acadèmica són essencials per a la recerca, l’ensenyament i el discurs de qualitat. Però ho fem també perquè són essencials per a societats democràticament legítimes i respectuoses amb els drets; societats on “deixem les armes a la porta” i abracem la raó, l’evidència i la persuasió per resoldre els conflictes».
Pots llegir el comunicat sencer aquí.
Fragments del comunicat «Les universitats, espais de pau, democràcia i drets humans»
Llegit pel rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, en l’acte ‘Aturem la guerra, defensem la pau‘
«És molt important que a la universitat continuem sent, o que ho siguem encara més en aquestes hores greus, l’espai en què la ciència ens torna a demostrar que un altre món és possible. Ho estem fent amb la pandèmia. Ho continuarem fent davant qualsevol repte. És la nostra feina, la nostra responsabilitat, el nostre compromís i la nostra passió».
«A tota la comunitat científica catalana, espanyola i internacional. Coordinem-nos. Som davant d’un repte majúscul i a les universitats tenim eines per contribuir a donar-hi resposta en molts àmbits. Fer-ho sols, cadascú pel seu compte, és possible: ho estem demostrant amb un esforç titànic. Però no n’hi ha prou. Si anem junts, podem fer més. Amb aquest esperit proposo cinc mesures, per implementar-les com més aviat millor:
- Establir una taula permanent amb persones alliberades, per tal de respondre de forma conjunta a la situació que s’està donant a Ucraïna.
- Establir un pressupost especial, al marge del general, que permeti acollir estudiants i treballadors de les universitats implicades perquè puguin continuar aquí la seva vida, la personal i l’acadèmica.
- De forma conjunta, articular una universitat en línia per a Ucraïna amb què els estudiants que han vist interrompuda la seva normalitat puguin mantenir el to acadèmic, com a mínim seguint temes generals que retransmetrem les universitats catalanes. Caldria certificar l’assistència a aquestes sessions perquè les puguin acreditar al currículum.
- Coordinar la nostra comunitat perquè pugui acollir persones que han fugit del terror.
- Facilitar els tràmits de residència per a persones que fugin de la guerra, perquè no pateixin cap altra discriminació».
Pots llegir el comunicat sencer aquí.
Conseqüències de la invasió militar
A més de les conseqüències humanitàries, econòmiques, polítiques i ambientals, com recull el comunicat de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), la guerra a Ucraïna tindrà un impacte nefast sobre els esforços de construcció de pau, no només en aquest país, sinó a Europa i a escala mundial.
Segons explica el director de l’ICIP, Kristian Herbolzheimer, en aquest article publicat a Crític, «l’atac rus a Ucraïna ha fet saltar pels aires anys d’acords pel desarmament i per la pacificació de la zona»; i «fa inviable, almenys en el curt termini, tornar a posar damunt la taula les propostes de desarmament i de desmilitarització».
En una peça publicada al portal Xarxanet, el mateix Herbolzheimer, conjuntament amb el president d’honor del Centre Delàs, Pere Ortega, reflexiona sobre les causes i conseqüències de la invasió militar russa a Ucraïna.
Suport a les persones refugiades
L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) sosté que, en una setmana de conflicte, més d’1 milió de persones han fugit d’Ucraïna i un altre milió romanen desplaçades dins del país. Igualment, preveu que 4 milions de persones puguin fugir a altres països si la situació s’agreuja, i que 12 milions de persones dins d’Ucraïna puguin necessitar ajuda humanitària.
En aquest sentit, l’ACNUR afirma que el més efectiu per ajudar la població ucraïnesa és fer donatius a través d’aquesta pàgina web.
D’altra banda, la Universitat de Barcelona i el Consell Interuniversitari de Catalunya cerquen persones amb coneixements d’ucraïnès o de rus interessades a col·laborar com a voluntàries amb el servei d’atenció del 012 en una d’aquestes llengües. La comunitat UB s’hi pot inscriure a través d’aquest formulari.
