A les eleccions presidencials palestines van concórrer set candidats, però tan sols Mahmoud Abbas tenia possibilitats de fer-se amb la victòria, de manera que les eleccions es presentaven com a un plebiscit del moderat dirigent: l’elegit tant per Fatah com per la comunitat internacional per restablir les negociacions de pau amb Israel després de la mort de Yasser Arafat.

La concurrència d'un nombre tan elevat de candidats ha estat vista pels palestins com un exemple democràtic malgrat l'ocupació israeliana. A més, en les passades eleccions presidencials, només es van presentar dos candidats: Yasser Arafat i l'activista de drets humans Samiha Jalil, fet que fa destacar més encara les set candidatures d'aquests comicis.

Els candidats van ser, a més del ja citat Mahmoud Abbas, Bassam El-Salhi del Partit Popular (comunista), Taysser Khalid del Front Democràtic (inspiració marxista), i els independents Abdel Kareem Shbeir, Al-Said Baraka, Abdel Halim Al-Ashqar i Mustafa Barghouti.

El 10 de gener es va declarar oficialment a Abbas, també conegut com Abu Mazen, guanyador de les presidencials amb el 62,32% dels vots, seguit de Mustafa Barghouti amb 19, 80%, cinc candidats més que sumaven prop d'un 11% i al voltant d'un 7% dels vots invalidats.

Les eleccions van ser justes i lliures i no es van registrar massa incidents. No obstant això, els observadors internacionals allí desplaçats van criticar:

- Les traves que les tropes israelianes van posar als ciutadans palestins de Jerusalem. A més, els processos electorals que Israel va permetre a Jerusalem no reunien els estàndards democratics necessaris per a aquest tipus d'eleccions.

- El dia de l'elecció, la Comissió Central Electoral va rebre milers de trucades telefòniques de persones que, tot i que els seus noms apareixien en el registre civil, no podien localitzar el seu col·legi electoral.

Mentre que a les presidencials de 1996 Arafat aconseguia un 88,2% dels vots, aquesta vegada Mazen es quedava en un 62,32%. Aquest descens en els vots del candidat de Fatah es deu, en part, a una pèrdua de confiança del poble palestí en aquesta organització. Davant tal descontentament, Mustafa Barghouti va saber canalitzar el vot protesta contra Fatah cap a la seva candidatura, fent-se amb un 19,80% dels vots.

A partir d'ara, Abu Mazen es troba davant els desafiaments d'acabar amb l’augment de la violència que s'ha experimentat, revifar el procés de pau amb Israel, i reformar un govern amb alts índexs de corrupció.

També haurà de parlar amb les forces islamistes ( Jidah islàmica i Hamas ) perquè cessin els atacs. Uns grups islamistes que no es van presentar a les presidencials però que sí ho faran en les pròximes eleccions legislatives previstes per a maig amb el que l'elecció estarà més disputada.

Finalment, la conseqüència lògica que es desprèn d'aquesta elecció presidencial és que a partir d'aquest moment, ni Israel ni els EUA estan ja en posició d'evitar les negociacions de pau al·legant que no tenen un interlocutor vàlid amb el qual negociar.

 

 

Més informació sobre les eleccions:

Pàgina web de la Comissió Central Electoral Palestina

Publicació electrònica que ofereix informació sobre el conflicte de Palestina

Pàgina web amb recursos sobre política de Palestina

Informe de la comissiķ catalana