Introducció a l'Islam  

Toni Jiménez
Jordi Cortés
Observatori Solidaritat UB

L’Islam al món

Orígens de l’Islam

Els pilars de l’Islam
Celebracions destacades en el calendari musulmà



| Tornar índex de l'Islam | Tornar Observatori |




1. L’Islam al món

L’Islam constitueix, juntament amb el cristianisme i el judaisme, una de les grans religions monoteistes del món. Es calcula que en l’actualitat professen l’islam uns 1.200 milions de persones repartides pels cinc continents. Això significa que una de cada cinc persones al món profesa la religió de l’islam en qualsevol de les seves interpretacions. No s’ha de confondre el terme musulmà amb el d’àrab. El musulmà és aquella persona que profesa la fe de l’Islam, i entre els musulmans només el 15 % són àrabs. Els musulmans estan presents en tots els pobles de la terra, des de el nord d’Àfrica i l’Àfrica subsahariana, a Europa (Alemanya, Bòsnia o França, passant pels afroamericans a Nova Zelanda, a Califòrnia fins a brasilenys de parla portuguesa. Hi ha més de 50 milions de musulmans a la Xina i més de 150 milions a Indonèsia.

 Recursos recomanats: 

| Pujar índex Introducció |



2. Orígens de l’Islam

De les tres religions monoteistes del món, l’Islam és la que va aparèixer més tard, concretament al segle VII. Mahoma neix a La Meca cap a l´any 570. Coneix la pobresa de l´orfe i és criat pel seu oncle Abu Talib, que el va incorporar a les seves empreses caravaneres. Amb 25 anys millorarà la seva posició material com a resultat del seu matrimoni amb Jadiya, un vídua rica més gran que ell, per a qui havia estat treballant. Es creu que en alguna de les seves expedicions comercials a Síria i a La Meca, Mahoma va tenir contacte directe amb cristians i jueus, ja que li agradava reflexionar sobre afers religiosos.

A partir dels 40 anys, va començar a retirar-se periòdicament a meditar a les muntanyes, i va ser allà on, segons la tradició, una nit la paraula de Déu li va ser revelada mitjançant l´arcàngel Gabriel. Les revelacions es repetirien i cap al 613 Mahoma va començar a predicar. Aquestes revelacions serien recollides al llarg de la seva vida i agrupades en "sures” o capítols. La totalitat d´aquestes formen l´Alcorà, llibre sagrat dels musulmans dividit en 114 "sures”, cadascuna de les quals s’ordenen en paràgrafs denominats "aleyas”.

Coran

 Recursos recomanats:
| Pujar índex Introducció |



3. Els pilars de l’Islam

1- La fe: Està basat en la "chahada”, la declaració de fe amb la que un home es converteix a l´islamisme: "No hi ha més Déu que Alà i Mahoma és el seu Profeta”. Per a convertir-se a l’Islam, només cal recitar aquesta frase dient primer "Testifico”, devant de dos membres d´aquesta religió. A la religió islàmica no hi ha sacerdots, ja que es considera que cap home pot interposar-se entre Déu i el seu adorador, i tothom pot ser l´imam, es a dir, el director de l´oració. No obstant, amb el temps i la pràctica va anar sorgint un poderós grup d´erudits religiosos, anomentas ulemas ( els "cultivats” ), que venien a detentar, més o menys, el mateix tipus d´autoritat en questions religioses que els clergues a Europa occidental.

Els musulmans creuen que Alà ("Déu”) és totpoderós i l´únic creador del món. No té ni fills ni filles i, per tant, la seva religió no accepta a Jesucrist com a fill de Déu, tot i que sí creu en els profetes i els seus missatges. Mahoma fou l´últim profeta, i també el més gran. La paraula de Déu, enviada a través seu, servirà de guia als homes des de la seva època fins al dia del Judici Final.

2- L´oració: Per a un musulmá, l´oració és el deure més important de la seva vida religiosa, doncs és mitjançant ella com dóna gràcies a Déu per la seva existència i per tot el que poseeix. Hi ha dos tipus d´oració: l´oració privada, que es pot portar a terme en qualsevol moment, i la pública, que té lloc 5 cops al dia. La primera d’aquestes es celebra poc després d´apuntar el dia, quan el muecín desperta els creients amb la crida de "L´oració és la millor son”. Les altres 4 oracions tenen lloc al migdia, a mitja tarda, després de la posta de sol, i a primera hora de la nit.

A cadascuna d´aquestes hores el muecín puja al minaret (torre de la mesquita), i des d´allà crida als creients a l´oració dient:

Déu és el més gran
Testifico que no hi ha més Déu que Alà
Testifico que Mahoma és el seu profeta
Veniu a pregar
Veniu a la salvació
Déu és el més gran
No hi ha més Déu que Alà.

Abans de pregar els fidels es rentaran la cara, les mans i els braços fins el colze, i també els peus fins els tormells (si nó realitzen aquest ritual no obtindran cap benefici de les seves oracions). Amb aquestes ablucions pretenen purificar el cos, de la mateixa manera que l´oració purifica l´alma, fent-lo digne de Déu a través de la neteja. Després, es treuran les sabates, es cobriran el cap i començaran l´oració mirant en direcció a La meca.

En quant a les dones, no els hi és permès pregar amb els homes, sinó que a la mesquita deuen amagar-se de la seva vista, col.locant-se als corredors o darrera dels paravents. Si un musulmá no pot acudir a la mesquita a les hores de les oracions públiques, pot pregar a soles, però al menys una vegada a la setmana, (divendres al migdia), ha d´acudir a la mesquita. Aquell dia i a aquella hora, a més de l´oració normal, hi ha un sermó pronunciat per un predicador, que moltes vegades és el mateix imam, i en el que es parla de qüestions d´interès públic.

3- L'almoina: Consisteix en la donació d´una part de les ganàncies anuals (antiguament, un dècim dels guanys) a la caixa de la comunitat, per atendre les necessitats dels pobres.

4- El dejuni: Els musulmans han de dejunar durant el mes del Ramadà, el nové mes de l´any musulmà, en el que Déu es va revelar per primera vegada a Mahoma. En aquest mes tothom, excepte els nens, els malalts i els que es troben en viatjes llargs, han de dejunar durant les hores de sol. Així, poc abans d´apuntar el dia, els desperta la crida del muecín o el soroll d´un tambor, per que puguin menjar alguna cosa, doncs des del moment en el que hi ha llum suficient per a distingir "un fil blanc d´un de negre”, i fins la posta de sol, no poden menjar ni beure absolutament res. Es considera que el dejuni, de la mateixa manera que l´oració, apropa l´home a Déu, recordant-li que hi ha coses més importants que el menjar i la beguda, a més de fer-los comprendre i compartir els patiments dels pobres.

Com el calendari musulmà és un calendari lunar, el Ramadà no cau sempre a la mateixa època de l´any: unes vegades es realitza en estiu, unes altres en hivern i altres en primavera o tardor.

5- La peregrinació: Té lloc en el mes del Dhul´ Hidja, dos mesos després del Ramadà. Segons la tradició els musulmans han de fer, al menys un cop a la seva vida, el viatje sant fins a la ciutat on Mahoma va tenir les seves primeres revelacions, La Meca. Allà es reuneixen musulmans de diferents països, tots vestits igual i realitzant els mateixos actes de devoció, com a recordatori de que tots soms iguals davant Déu.

La Meca

Una vegada a La Meca, els peregrins visiten la Kaaba, un gran edifici en forma de cub que, segons la tradició, fou creat pel propi Déu. Posteriorment es va construir La Meca al voltant per, a continuació, envoltar-la al seu torn de terra sagrada. La Kaaba està coberta per una tela negra decorada amb franjes dorades i amb versícles de l´Alcorà bordats en ella. A la cantonada sud-est, al costat de la porta, es troba la Pedra Negra, que ha estat adorada pels creients des de molt abans que Mahoma fundés l´Islam. Després de visitar els llocs sagrats de La Meca, la peregrinació arriba a la seva fi durant el dècim dia, en el que s´ofereix a Déu un animal en sacrifici, normalment una cabra o un xai.


| Pujar índex Introducció |




4. Celebracions destacades en el calendari musulmà


La Festa del Xai

Festa Major del calendari lunar musulmà que conmemora el dia en que Abraham, quan estava a punt de sacrificar el seu fill per encàrrec de Déu (Alà per als musulmans), rep en l´últim moment l´ordre de canviar-lo per un xai.

Els musulmans es vesteixen amb les seves millors robes i viuen aquesta festa tant a les seves cases com a les mesquites, on reciten uns versicles que només es canten durant les dues festes anuals i els enterraments. Finalment, es celebra un dinar en el que es sacrifica un xai i es conviden mútuament.

El Ramadà

El mes de Ramadà és el nové mes de l’any lunar musulmà. Aquest període està destinat a celebrar el recors de la revelació a Mahoma dels passatges del´Alcorà. El dejuni consiteix en no prendre cap aliment sòlid ni beguda, des de que clareja el dia fins a la posta de sol. A més, també s´ha d´abstenir de fumar i de realitzar qualsevol acte sexual durant el dia, al llarg d´aquest període que dura uns 30 dies aproximadament.

L'enfermetat, els viatges, i diferents tipus d'incapacitats alliberen d´aquest precepte. El Ramadà és una prova d´autodomini, paciència i compassió, a més d´acomplir una important funció de cohesió social.

 Recursos recomanats: 

| Tornar índex de l'Islam | Pujar índex Introducció | Tornar Observatori |