LA TRAGÈDIA DEL SUD-EST ASIÀTIC
1.Introducció:
L'ona expansiva de les onades va afectar Indonèsia, Tailàndia, Sri Lanka, Índia, Bangladesh, Burma, Malàisia, Illes Maldives, Somàlia, Kènia, Tanzània i les Illes Seychelles. Les onades, algunes de les quals van arribar als 5 metres d'alçada, i capaces de desplaçar-se a més de 700 km/h, van trigar dues hores a arribar a les costes de l’Índia, i sis a Somàlia i Kènia. Després de la devastadora acció del mar, es presentava un panorama desolador i, a mesura que la xifra de morts creixia, la comunitat internacional començava a ser conscient de la tragèdia. Així, l'ajuda internacional va arribar ràpidament a les zones afectades amb l'objectiu de buscar als morts i enterrar-los, però sobretot, per atendre aquells que van quedar vius i localitzar els que el mar no ha retornat encara. Finalment, el 6 de gener de 2005 es va celebrar una conferència internacional a Djakarta per a discutir l'ajuda que s'enviaria als països afectats, i cinc dies més tard una reunió de donants a Ginebra per comprometre's a lliurar fons per a l'emergència i la reconstrucció.
|
|
-Sri Lanka:
Sri Lanka és el país on més persones han mort com a conseqüència del tsunami després d'Indonèsia. Les costes del sud i de l'est han estat arrasades, i llars, collites i vaixells pesquers han estat completament destruïts.
Unes 31.000 persones han mort i milers continuen desaparegudes. A més, prop de 1.000.000 de persones s'han quedat sense llar.
En Sri Lanka també s'han produït problemes amb el repartiment de l'ajuda a causa de la zona nord-oest que controlen els rebels tamils. La desgràcia del tsunami, en lloc d'unir a les diferents ètnies, sembla que les està separant.
Aquest conflicte enfronta al govern de Sri Lanka contra el grup Alliberament dels Tigres de Tamil Eelam , que va iniciar una ofensiva armada en 1983. L'objectiu d'aquest grup rebel és el d'instaurar un estat per a la població tamil resident a Sri Lanka, degut al fet que els 4.000.000 de tamils es trobaven discriminats política, econòmica i socialment pels 14.000.000 de cingalesos. Des de l'inici de les hostilitats, més de 60.000 persones han mort, centenars de milers han estat desplaçades, i l'economia de Sri Lanka s'ha vist molt perjudicada.
Abans de produir-se la tragèdia del tsunami, el conflicte es trobava en una fase d'alt-el-foc després de l'acord assolit el febrer de 2002. No obstant això, aquesta situació començava a trontollar a causa d’algunes diferències en les rondes de negociacions que s'estaven portant a terme.
Lamentablement, dóna la sensació que el desastre que ha sofert el país no està unint ambdós bàndols i, al contrari, s'estan aguditzant les diferències. Així, els Tigres han acusat al govern central de Colombo de retenir l'ajuda destinada a les àrees tamils del país i utilitzar el desastre com a excusa per enviar tropes a les zones governades per aquests.
|
-Índia:
La costa sud-est de l’Índia, especialment l'estat de Tamil Nadu, va ser la zona més afectada pel desastre.
Prop de 9000 persones han mort ( unes 8000 en Tamil Nadu ), unes 1000 segueixen desaparegudes, i més de 140.000 indis, la majoria famílies de pescadors, es troben en centres d'ajuda.
A més, per temor a la propagació de malalties, els metges han iniciat una campanya de vacunació massiva.
-Tailàndia:
La costa oest de Tailàndia va ser durament castigada, incloent illes perifèriques i complexos turístics, on encara es troben cadàvers entre les runes dels hotels.
S'ha confirmat que més de 5200 persones han mort, de les quals la meitat són estrangers procedents de 36 països. Es xifren en 2400 els vaixells de pesca destruïts, 54.000 els animals de granja morts, 6000 les cases destruïdes, i 50 els col·legis seriosament danyats.
Tailàndia ha demanat ajuda tècnica per identificar els cadàvers i s'ha iniciat una gran operació per recollir mostres d’ADN.
-Maldives:
De les 199 illes que conformen Les Maldives, 20 han estat qualificades com “totalment destruïdes”. Les inundacions han estat massives i molts complexos turístics romandran tancats durant mesos.
Com a mínim, 82 persones han mort i 26 han desaparegut. A més, més de 12.000 han estat desplaçades.
-Malàisia:
Malgrat que Malàisia es troba prop del lloc on es va produir l'epicentre del terratrèmol, no va resultar molt afectada degut al fet que l’illa indonèsia de Sumatra va fer d'escut i la va protegir del tsunami. No obstant això, 68 persones van morir en ser escombrades literalment de les platges.
-Burma:
L'àrea més afectada va ser la d’Irradawy Delta, una regió habitada per famílies de grangers i pescadors.
La junta militar de Burma ha xifrat el nombre de víctimes en 64, però es considera que aquesta xifra ha estat manipulada i que el nombre de morts és major.
-Bangladesh:
Dues persones han mort a Bangladesh com a conseqüència del tsunami.
-Somàlia:
Somàlia és el país africà que s'ha vist més afectat per la tragèdia, i en concret, la regió de Putland. L'aigua va destruir prop de 1200 llars, 2400 vaixells i va inundar pous d'aigua potable.
Prop de 300 somalís han mort i milers d'ells s'han quedat sense llar. A més, unes 50.000 persones han estat desplaçades.
Nacions Unides ha fet una crida per recaptar uns 13 milions de dòlars destinats a les víctimes, i l'ajuda humanitària s'està facilitant malgrat la complexitat d'un país anàrquic i amb molt poques carreteres.
|
-Kènya:
Una persona va morir ofegada a Kenya.
-Tanzània:
Deu persones van morir a Tanzània.
-Seychelles:
Una persona va morir en les Seychelles.
Queda clar que el major cost que va suposar el tsunami del 26 de desembre
van ser les gairebé 300.000 víctimes i el gran impacte
psicològic que romandrà durant molts anys en els supervivents.
Però també cal analitzar l'impacte econòmic amb
vista a la reconstrucció i al futur dels països afectats.
Algunes economies han estat molt afectades i necessitaran l'ajuda internacional, mentre que unes altres van córrer millor sort i pràcticament no s'han ressentit.
-Indonèsia:
Les previsions de creixement del PNB romanen invariables malgrat el desastre del tsunami i es situen en un 5,5% per al 2005. El Banc Central del país ha assegurat que no s'ha alterat la seva visió de l'economia indonèsia, i que les accions d'aquest país segueixen aconseguint màxims a l'alça.
No obstant això, el cost immediat de la reconstrucció és elevat: el govern ha estimat que seran necessaris 2,2 bilions de dòlars per a Aceh en els pròxims 5 anys, i ha demanat la congelació del seu deute extern xifrada en 134,3 bilions de dòlars.
-Sri Lanka:
L'economia de Sri Lanka estava millorant i es trobava en un bon moment abans que ocorregués aquesta tragèdia. Entre d’altres raons, aquest progrés econòmic era a causa de l’optimisme generat pel procés de pau que s'estava portant a terme en el país des del 2002. Ara, s'espera que el 5% de creixement del 2004 es redueixi en un punt per al 2005 .
El Banc Central estima el cost de la reconstrucció en 1,4 bilions de dòlars. Part d'aquests diners seràn destinats per a la infraestructura turística i per a la producció tèxtil que aconseguirà atreure divises estrangeres perdudes a causa del declivi del turisme.
-Índia:
L'economia de l’Índia es troba en una bona posició per a enfrontar-se a la reconstrucció. L'últim any, i a causa de les dolentes condicions de l'agricultura, el percentatge de creixement de la seva economia es va situar entorn al 6, 5%, mentre que els últims anys va arribar al 8%.
En quant al 2005, es preveu que baixi entorn un 0,5% amb el que es situaria al voltant del 6%.
El govern indi ha insistit a dur el pes de la reconstrucció ell mateix, més que en deixar-lo en mans de l'ajuda internacional. Així, els costos del pressupost són més directes que els dels seus veïns i es xifren en uns 6 bilions de dòlars.
-Tailàndia:
Malgrat que la indústria turística de Tailàndia s'ha vist seriosament afectada, les expectatives de creixement de l'economia tailandesa es mantenen com l'any anterior en un 6,5%.
A diferència d'Indonèsia o Sri Lanka, el govern de Tailàndia no ha demanat congelar el seu deute, però sí que ha proposat la no aplicació temporal de taxes en els mercats internacionals per als productes tailandesos.
-Maldives:
Sense cap dubte les Illes Maldives és el país que més
depèn del turisme de tots els països afectats. Gairebé
2/5 parts de la mà d'obra del país s'empra en el sector
turístic que produeix el 74% del PNB.
Actualment, l'ocupació hotelera es troba en un 45%, quan a la
mateixa alçada d’any es sol situar en el 95%.
Per tant, es preveu que el creixement econòmic descendeixi al voltant de 0,5 punts, situant-se en un 5%.
-Malàisia:
L'impacte econòmic a Malàisia ha estat pràcticament insignificant. El cost del tsunami se situa al voltant de 25 milions de dòlars amb el que el govern no ha demanat ajuda i sí que l'ha enviat als seus veïns, principalment Indonèsia.
-Somàlia:
Les Nacions Unides han demanat 13 milions de dòlars per a les víctimes, però el principal problema és la falta d'un govern funcional que fa de Somàlia un país sense capacitat per cobrir coherentment les necessitats.
-Seychelles:
El dany se situa en uns 30 milions de dòlars. Aparentment és una xifra petita, però no obstant això suposa el 14% del pressupost del govern per al 2005. El govern ha demanat que siguin donants estrangers els que proporcionin aquesta quantitat.
-Burma, Bangladesh, i Tanzània:
En aquests països no es preveu un impacte econòmic significatiu.
Immediatament després de la tragèdia, la comunitat internacional
es va mobilitzar per contribuir amb ajuda als països afectats.
A més, el 6 de gener de 2005 es va celebrar una conferència
internacional de donants a Djakarta per definir les línies a
seguir i per comprometre's a lliurar diners i ajuda per part dels diferents
països allí reunits.
Cinc dies després, es celebrava una altra reunió de donants a Ginebra que posava principal atenció en el desastre del sud-est asiàtic.
Allà, el coordinador de les operacions d'urgència de les NNUU, Jan Egeland, va explicar als donants que bilions de dòlars eren necessaris per ajudar als supervivents d'aquesta tragèdia.
Però Egeland va anar més lluny, i va nomenar 12 regions del planeta en les quals les NNUU estan fracassant en el cobriment de les necessitats bàsiques de milions de persones. Entre d’altres va nomenar la República Democràtica del Congo, on 1000 persones moren diàriament a causa de malalties i del conflicte armat, el que equivaldria a sofrir un tsunami cada cinc mesos.
Per acabar, va instar a la comunitat internacional a donar fons per poder pal·liar totes aquestes tragèdies que s'estan donant actualment en el planeta.
Una altra mesura adoptada va ser la del Club de París que va acordar el 12 de gener una moratòria del deute bilateral dels països afectats pel tsunami que es vulguin acollir a la mateixa, fins que el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional realitzin una avaluació completa de les seves necessitats financeres i de reconstrucció.
Aquesta no deixa de ser una mesura insuficient que no compleix les peticions de la societat civil de cancel·lació total del deute. Els països afectats són països amb percentatges alts de població vivint per sota dels nivells de pobresa i, encara que aparentment l'economia d'aquests no s'ha vist seriosament perjudicada per la tragèdia, el Banc Asiàtic per al Desenvolupament ha anunciat que uns 2.000.000 de persones més podrien caure en situació de pobresa.
Un altre factor a tenir en compte és que la moratòria anunciada es refereix tan sols al deute bilateral, xifrada en un 16,6% del deute extern d'aquests països.
Així, ni institucions financeres multilaterals ni el sector privat, que suposen el 83,4% restant, estan disposats a cancel·lar la seva part, ni tan sols a oferir una possible moratòria.
En vista d'aquestes actituds, sembla que aquest moment clau de la cooperació internacional no serà aprofitat per donar un nou i renovat impuls a les polítiques d'ajuda humanitària. Més aviat sembla que es continua insistint en els errors del passat.
Per evitar-los, a més d'acceptar les propostes de Jan Egeland i cancel·lar el deute, l'ajuda que s'envia deuria seguir tres criteris bàsics: a) Que no sigui ajuda a altres països desviada cap al sud-est asiàtic; b) Que la quantitat d'ajuda que va a les organitzacions internacionals i les agències humanitàries, no estigui lligada a acords bilaterals; i finalment, c) Que la quantitat sigui lliurada en metàl·lic, en lloc d'amb préstecs escalonats.
I per acabar, els països deurien deixar de plantejar l'ajuda i la cooperació internacionals com a pura política exterior que reporti beneficis, i lliurar-se als valors humanitaris i de justícia social.
Informació sobre el deute: Observatori
del Deute en la Globalització.
Molt
bona pàgina web que aporta informació sobre el terratrèmol
i els tsunamis del 26 de desembre:
Pàgina
de Reliefweb que facilita tota la informació referent al tsunami
del sud-est asiàtic:
Centre
de notícies de les NNUU sobre el tsunami:
Pàgina
oficial de la Creu Roja Internacional que informa sobre el desastre
del sud-est asiàtic:
Web
oficial del Govern de Sri Lanka:
Mapes
de Reliefweb maps:
Mapa
de Indonèsia:
Mapa
de Sri Lanka:
Mapa
de l’Índia: